L'Hospital Clínic va realitzar el 3 de febrer 1983 el primer trasplantament de pàncrees a Espanya. El professor Laureano Fernández-Cruz i el professor Josep Maria Gil Vernet van liderar l'equip de la intervenció. El pacient va ser un noi de 32 anys diabètic des dels 3 anys (tipus 1) i que després de la intervenció va tenir una bona qualitat de vida i va poder tornar a treballar. El jove va morir deu anys després a causa d’un infart de miocardi.
Des de 1983 l’Hospital Clínic ha realitzat 553 trasplantaments de pàncrees (485 de ronyó i 68 pàncrees aïllat). La qual cosa suposa que, de mitjana, al Clínic es practica un trasplantament de pàncrees cada 3 setmanes, aproximadament. El Clínic és l’hospital de l’Estat que ha fet més trasplantaments de pàncrees.
El trasplantament pancreàtic és el cinquè tipus de trasplantament d’òrgan més practicat actualment, després del ronyó, fetge, cor i pulmons. Generalment el trasplantament pancreàtic es fa simultàniament amb el de ronyó (89%), o bé es trasplanta el pàncrees a pacients amb un trasplantament renal previ (10%), atès que les indicacions del tractament se centren en les persones diabètiques i una complicació freqüent de la diabetis és la insuficiència renal crònica. També hi ha casos especials en què únicament es trasplanta el pàncrees aïllat (1%). El trasplantament pancreàtic aïllat es practica en casos molt seleccionats de les persones malaltes que han d'ingressar amb gran freqüència a l'hospital per descompensacions de la diabetis o amb determinades complicacions molt difícils de controlar.
La necessitat del trasplantament de pàncrees i el més realitzat, el doble de ronyó-pàncrees, prové de l’afectació renal que produeix la diabetis mellitus (DM) i constitueix l’únic tractament actual demostrat que pot conduir a la seva curació.