Per entendre els mecanismes que contribueixen a les nostres facultats de memòria a nivell neuronal, els investigadors van treballar amb ratolins entrenats per resoldre una tasca de memòria espacial en un laberint i van registrar els patrons de descàrrega de les neurones de l'hipocamp. Aquestes neurones es diuen "cèl.lules de lloc" perquè s'activen només en una ubicació específica del laberint. Fins ara se sabia que aquestes cèl.lules permeten identificar un lloc concret i orientar-se en l'espai, però no es coneixia com contribueixen al funcionament de la memòria. Aquest estudi va comparar els patrons d'activació neuronal obtinguts abans i després de l'administració d'un cannabinoide sintètic.
Els resultats de l'experiment van confirmar que, després de la injecció de la droga, els ratolins presentaven més dificultats en la tasca de memòria espacial. En concret, sota els efectes del cannabinoide, els ratolins, que havien de recordar el camí correcte dins del laberint, van encertar només en el 53% dels casos, és a dir, per atzar. En estat normal van ser capaços de dur a terme la mateixa tasca amb èxit en el 88% dels intents.
En analitzar les dades registrades, els científics van trobar que les neurones de l'hipocamp mantenien activitats similars abans i després de l'administració de la droga. Tanmateix, sota els efectes del cannabinoide, la coordinació temporal de l'activació de les neurones apareixia alterada. "És com si hi hagués una multitud de persones aplaudint juntes, però sense cap coordinació entre elles", explica l'investigador David Robbe.
En conjunt, l'estudi va concloure que, sota la influència de la droga, els ratolins tenen dificultats per realitzar tasques que requereixen l'ús de la memòria espacial, perquè l'activitat de les neurones de l'hipocamp no està sincronitzada. Això apunta cap a la hipòtesi que una coordinació precisa en els temps d'activació de les neurones de l'hipocamp és essencial per al rendiment normal de la memòria.