El Dr. Pedro L. Alonso, director del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB - Hospital Clínic - Universitat de Barcelona) i del Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM), ha presentat avui els resultats publicats a Journal of Infectious Diseases durant les Jornades sobre Recerca i Reptes en Salut Global. Aquesta és una iniciativa conjunta de la BioRegió de Catalunya (Biocat), el CRESIB, la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica i l’Obra Social “la Caixa”, amb l’objectiu de fomentar el debat en salut internacional entre experts de referència d’arreu del món.
"Aquest estudi significa, fins on nosaltres sabem, el primer seguiment a llarg termini d'un assaig de vacuna contra la malària infantil a Àfrica", ha declarat el Dr. Alonso. "Això suggereix que el candidat a vacuna podria permetre que els nens petits, els més susceptibles a la malària, desenvolupin defenses naturals contra la malaltia i així combatin la infecció de manera més eficaç. Això podria evitar, a la llarga, desenes de milions de casos de malària i salvar centenars de milers de vides."
El control de la malària és un dels problemes més urgents que afronten els especialistes en salut pública internacional. La malària és endèmica a 80 països, on es declaren uns 250 milions de casos cada any. Malgrat els esforços de control aplicant altres intervencions, com les mosquiteres i els tractaments farmacològics preventius, la malària segueix matant prop de 900.000 persones cada any, amb la major part de les morts concentrades a Àfrica entre els nens menors de cinc anys.
L’RTS,S, de GlaxoSmithKline Biologicals, és el primer candidat a vacuna contra la malària que demostra una eficàcia significativa juntament amb un perfil de seguretat clínica acceptable. Per això queda justificada la Fase III del seu assaig clínic i és el principal candidat recolzat per la PATH Malaria Vaccine Initiative (MVI) per al desenvolupament d’una vacuna contra la malària.
Entre els estudis de Fase II duts a terme en altres països d'Àfrica, l'estudi de Moçambic és un pas important per al desenvolupament d'una vacuna eficaç contra el paludisme. Els equips de recerca de Barcelona i Moçambic van publicar les primeres evidències de la capacitat de desencadenar amb la RTS,S una resposta immune protectora enfront la malària en nens africans (Alonso et al., Lancet 2004), i que la seva eficàcia podia durar fins a 18 mesos (Alonso et al., Lancet 2005). El nou treball demostra que la vacuna és capaç d'induir una protecció a llarg termini contra la malària de fins a 45 mesos després de la seva administració (Sacarlal et al., J. Infect Dis. 2009).
"Les dades de Moçambic són coherents amb les de la resta dels nostres estudis en Fase II, i justifiquen els estudis avançats a gran escala a l'Àfrica", ha afegit el Dr. Alonso. "Estem orgullosos del paper que han tingut els científics moçambiquesos i les nostres comunitats en el desenvolupament d'una vacuna que podria alleugerir considerablement la càrrega de la malaltia a tot el continent".
La Fase III de l'assaig, que ja s’ha posat en marxa, incorpora fins a 16.000 nens d’11 centres ubicats a 7 països africans: Moçambic, Tanzània, Burkina Faso, Gabon, Ghana, Kenya i Malawi. S’espera que aquesta investigació confirmi en una gran cohort de nens l'eficàcia i el perfil de seguretat de la RTS,S.
El Dr. Pedro L. Alonso, el Dr. Manel Balcells, president de la comissió executiva de Biocat i el Sr. Jaume Lanaspa, Director General de la Fundació “la Caixa”, també han explicat el contingut i els objectius de les jornades, que es desenvoluparan el 27 i 28 al Palau Colet i que aplegaran 13 ponents internacionals i representants dels grups de recerca catalans i que tractaran sobre la recerca des d'una perspectiva traslacional. El programa està estructurat en tres parts: Identificació de necessitats i prioritats; Creació d'aliànces en la recerca; i Recerca en acció: aspectes més enllà de la ciència, com quins són els reptes en la investigació i desenvolupament en el camp de la biomedicina, com aconseguir que els resultats obtinguts en la investigació clínica es puguin traslladar a les polítiques sanitàries dels països per a obtenir l’impacte desitjat en la salut global, com articular processos necessaris per a aconseguir implementar mesures de salut pública o per a garantir el subministrament de fàrmacs i vacunes, especialment a les poblacions més vulnerables, com obtenir i garantir un finançament sostingut per a programes de salut global, com establir sinergies en investigació o com aconseguir aliances estratègiques amb entitats públic-privades.
Per a més informació: Biocat