Per a estudiar les cèl·lules Treg s'incorporava el marcador fluorescent verd GFP en el promotor del gen FoxP3. El problema és que amb aquest sistema resultava impossible detectar les cèl·lules que han deixat d'expressar FoxP3 per a convertir-se en ex-Treg. Una estructura innovadora d'enginyeria genètica ha permès demostrar l'existència de cèl·lules exTreg gràcies a un model de ratolins transgènics que incorpora dues molècules fluorescents. La primera és la clàssica GFP verda en el promotor de FoxP3, a la qual els investigadors de la Universitat de Califòrnia afegeixen el gen de la molècula Cre. El segon marcador fluorescent YFP, derivat de GFP
D'aquesta manera s'ha pogut seguir per primera vegada a aquelles cèl·lules Treg que han deixat de ser-ho. Per tant, es conclou que les cèl·lules Treg són inestables i que el 10% perden la seva activitat reguladora. Els investigadors van provocar diabetis autoimmune al inocular cèl·lules exTreg en ratolins NOD sense limfòcits T. Queda demostrada així la capacitat autoimmune de les cèl·lules exTreg.
Els experiments en els quals ha participat Marc Martínez-Llordella analitzaven l'estat de metilació del promotor d'FoxP3. Els resultats demostren que en les cèl·lules exTreg promotor torna a estar metil evitant l'expressió del gen. També es va estudiar el repertori de les molècules TCR expressades per els limfòcits en aquest model. Els investigadors van concloure que les cèl·lules exTreg poden procedir tant de limfòcits lliurament naturals com adaptatius. La investigació d'aquestes cèl·lules aportarà noves dades sobre l'evolució de les malalties autoimmunes, com algunes formes de diabetis.