Dr. Ricard Ramos: “Gràcies als nous tractaments, ara podem operar càncers de pulmó que abans no es podien intervenir”

La cirurgia toràcica és l'especialitat que dona tractament a tot el que és patologia pulmonar, pleural, del mediastí (la zona del centre del tòrax), excepte el cor i els grans vasos, que operen els especialistes en Cirurgia Cardiovascular. També s’encarrega de les patologies fronteres, patologia cervical, toràcica i diafragmàtica. És a dir, tant patologia benigna com maligna de la caixa toràcica i el seu contingut.

Bé, té bastanta història, ja que és una especialitat que em va agradar des de la carrera. Jo vaig tenir un professor d'anatomia que era cirurgià toràcic i vaig entrar des d’ estudiant als quiròfans de cirurgia toràcica. Em va agradar i per això vaig continuar aquesta especialitat.

El principal repte és posicionar el Servei i mantenir el seu nivell d’excel·lència en el tractament de qualsevol malaltia tan benigna com maligna. I dins de la patologia toràcica, el que més es fa és el càncer de pulmó.

El càncer de pulmó és un tumor molt prevalent en el que, amb els nous tractaments i en els comitès multidisciplinars, l’especialitat de cirurgia toràcica està agafant un paper rellevant. Molts pacients als que abans no s’operava, ara es podran operar gràcies als nous tractaments mèdics i donarem l'opció dquirúrgica després d’immunoteràpia i/o quimioteràpia. És a dir, la cirurgia toràcica, té un pes molt important en el tractament del càncer de pulmó.

Per part de l’hospital el repte és posicionar el Servei a l’avantguarda de l’especialitat i per això necessita més cirurgia robòtica, perquè anem cap a una cirurgia mínimament invasiva. Fa uns anys la toracoscòpia va revolucionar el camp de la toràcica, el mateix que la laparoscòpia va suposar en Cirurgia abdominal. I ara, la cirurgia robòtica és un plus. Jo crec que l'hospital ha d'anar cap a aquest repte d’ampliar la cirurgia robòtica de tots els serveis quirúrgics.

En 15 anys hem passat d'una cirurgia oberta, és a dir, una cirurgia agressiva en la que s’havien de separar les costelles a una cirurgia que fem per forats, des d’un fins a tres forats, amb el que l’evolució del pacient és molt millor. Hem passat d'una cirurgia que comportava un ingrés d’uns sis o set dies a un ingrés d’entre un i tres dies fent el mateix tractament, que és fer una resecció pulmonar, treure un tros de pulmó. Són cirurgies importants, però l'evolució de la cirurgia toràcica, si parlem del càncer de pulmó, ha avançat molt. I en altres tipus de cirurgies també, com la cirurgia del mediastí, que actualment la fem amb cirurgia major ambulatòria. Podem operar al matí i a la tarda el pacient pot marxar, tot i tractar-se de cirurgies importants. Això fa 20 anys era impensable.

Per al professional la cirurgia robòtica proporciona una visualització molt millor de l'anatomia quirúrgica i el robot permet una millor mobilitat que la toracoscòpia. I de cara al pacient, té una recuperació més ràpida, sembla que té menys dolor. I també, si parlem específicament del càncer de pulmó, podem fer limfadenectomies, que és l’extracció dels ganglis limfàtics, d’una forma més acurada quan es fa amb cirurgia robòtica.

Sí que és veritat que el salt de la cirurgia oberta a la cirurgia mínimament invasiva no robòtica va ser molt clar. I el salt de la cirurgia mínimament no robòtica a la robòtica no serà tan fàcil de demostrar. Però poc a poc, ja que l'evolució natural de la enginyeria biomèdica i de la medicina, la recerca i la innovació ens porta cap aquí, cap a instruments més específics. És un fet que la cirurgia robòtica és superior a la toracoscòpia, per tant, anem cap a una evolució.

La cirurgia robòtica es pot fer multiportal, és a dir, per tres, quatre o cinc forats, cinc orificis petitets al tòrax, o pots fer una incisió una mica més gran i per aquesta incisió d’entre 3 i 4 centímetres, introduir els diferents instruments. Això és el que es coneix com a cirurgia robòtica uniportal.

Tant un tipus com l'altre ens permeten fer una cirurgia més acurada que amb la cirurgia toracoscòpica. D’entre aquests dos abordatges la tria la fan els professionals, tant el que està a la consola com el que està al camp. Al final l'important és fer bé la cirurgia, és a dir, treure el càncer i els ganglis.

Sí, però en aquest camp anem tots cap a cirurgia mínimament invasiva. Fa 15 anys tot era cirurgia oberta, ara tothom ho fa per forats. I el robot és un plus, que ens dona diferents opcions.

Jo crec que és fer el tractament del càncer de pulmó, com a patologia que representa el 80% del nostre dia a dia, per una cirurgia mínimament invasiva amb una recuperació molt ràpida del pacient que en tres dies, si tot va bé, estigui operat i estigui a casa seva, o amb un ingrés el mateix dia i que canviï el paradigma. I això és gràcies a la innovació i a tots els avenços en cirurgia mínimament invasiva.

Abans el càncer de pulmó quan tenia metàstasi no s’operava i si no en tenia, s’operava. Però ara estem recuperant pacients als que abans no se’ls treia el tumor i que ara els estem operant, gràcies als nous tractaments i a l’activitat i a la presa de decisions en el sí dels comitès de tumors.

Són comitès, tant el propi del Clínic com els de la C-17, en els que estem presents i es valoren els diferents casos. Tots aquells pacients en els que creiem que el millor tractament és la cirurgia, i no només dit per l’especialista en cirurgia toràcica, sinó per la resta d’especialitats participants, s’opera. Hi participen especialistes en Pneumologia, Oncologia mèdica, Oncologia radioteràpica, Radiologia, Medicina nuclear, Anatomia patològica mi Infermeria.

Dins del comitè valorem el pacient i si es decideix que el millor tractament és el quirúrgic, el veiem nosaltres a consultes, juntament amb Anestesiologia i lnfermeria, i li expliquem tot el procés quirúrgic. Si aquest pacient creiem que és millor que primer faci un tractament mèdic (immunoteràpia, quimioteràpia, etc.) perquè es beneficiarà després d'un tractament radical de la cirurgia, primer el veuen els companys d'oncologia i després el veiem nosaltres. És a dir, el comitè el que fa és valorar tots aquests pacients i prendre la millor decisió, segons l’evidència actual.

Correcte, o per si hi ha metàstasis ganglionars mediastíniques. En aquests casos abans no s’operaven perquè la supervivència no era bona. Però ara, aquests nous tractaments ajuden a que puguem rescatar pacients per oferir-los un tractament quirúrgic quan abans no ho podíem oferir.