Dr. Emilio Salgado: “Ja no pots posar la mà al foc que una persona no consumeixi cocaïna”
L'hospital Clínic Barcelona disposa d’una Unitat de Toxicologia Clínica, que depèn de l'Àrea d’Urgències, amb més de 40 anys d´història. Actualment, en aquesta Àrea s'atenen un 50% més de casos d'intoxicacions que el 2019. A més d'un increment de les intoxicacions més habituals, s'atenen nous perfils d'intoxicació; juntament amb noves substàncies d'abús, per la qual cosa cal una col·laboració transversal amb altres serveis de l'hospital.
Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona. Professor associat de Toxicologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB. Membre del grup de recerca 'Urgències: processos i patologies' de l'IDIBAPS. Membre electe de la Junta de Govern de l'European Association of Poisons Centres and Clinical Toxicologists (EAPCCT).
A dia d'avui, s'atenen un 50% més de casos a Urgències (seu Villarroel) que el 2019. El 2019 es van atendre 2.080 casos i aquest any l'acabarem amb 2.500 casos de pacients intoxicats atesos a l'Àrea d'Urgències. El fenomen de la intoxicació és un problema sanitari en augment.
Barcelona és un àmbit molt potent des del punt de vista de consum de substàncies d'abús noves com també ho són Amsterdam, Londres o Nova York… Evidentment estem davant d'una globalització del consum de substàncies d'abús. Barcelona és un centre calent, més del que la gent es pugui creure.
Cal tenir en compte que la cocaïna és la segona substància il·lícita més consumida al nostre entorn i la primera substància que et porta a Urgències, per sota de l'alcohol etílic.
"Hem detectat un augment marcat en els casos de noies adolescents que consumeixen grans quantitats de paracetamol amb una finalitat suïcida".
Hem detectat un augment marcat en els casos de noies adolescents que consumeixen grans quantitats de paracetamol amb una finalitat suïcida. La pandèmia ha canviat el comportament d’aquest tipus de pràctiques. Aquests casos ens preocupen i molts, si no s'arriba a temps d'administrar un tractament precoç, poden acabar en intoxicacions greus, fins i tot mortals.
L'any 2021 es van atendre un 62% d'intoxicacions a Urgències causades pel consum de drogues d'abús (en què el 61% va estar implicat l'alcohol etílic, al 29%, la cocaïna, i al 20%, els derivats amfetamínics). Un 30% de les intoxicacions ateses van ser causades per medicamentoses (majoritàriament, amb finalitat suïcida) i, una petita part, van ser intoxicacions causades per agents químics domèstics, fum d'incendis, intoxicacions per verí de plantes o animals (bolets, mossegades de serps…)
Amb mesures convencionals. El 95% de les intoxicacions que són ateses a Urgències, es normalitzen únicament amb tractament de suport (monitorització, sueroteràpia, etc.) Normalment, la majoria de substàncies es van eliminant i el pacient, de mica en mica, torna a la normalitat. La taxa d'ingressos mèdics de les intoxicacions que veiem a Urgències és baixa, un 5%, la meitat a la UCI.
Aquest fenomen ha estat força complicat respecte al seu maneig mediàtic. Va començar a França i a Gran Bretanya a l'octubre del 2021 i es va estendre per Europa de nord a sud. Els primers casos els vam atendre al Clínic a principis de maig d'aquest any: eren persones joves, de nacionalitat francesa o britànica, que consultaven per agressions en context d'oci nocturn, i que ja s'estava donant als seus llocs d'origen. En comentar-ho al començament del mes de juliol amb els principals professionals europeus en Toxicologia Clínica, reunits a la Junta de Govern de l'EAPCCT, es va posar en relleu que aquestes agressions per punció eren un fenomen en auge, però que, en cap dels casos fins i tot llavors registrat, s'havia detectat cap substància que fes sospitar la presència d'algun tòxic relacionat amb aquestes agressions.
Personalment, crec que hi va haver un error de manca de contrast de la informació… es va començar afirmant que aquestes agressions estaven relacionades amb fenòmens de submissió química, quan no s'havia demostrat fins aleshores. Les xarxes socials es van fer ressò del fenomen i els mitjans de comunicació van contribuir a estendre la por de ser víctima d'una intoxicació, sense que les autoritats sanitàries donessin un missatge clar, concís i tranquil·litzador sobre això.
"El fenomen de les punxades va ser explosiu i marcat per la desinformació i la por".
Dels 73 casos de les agressions per punció atesos a l'Àrea d'Urgències del Clínic des del maig fins al 31 d'octubre, no es va demostrar la participació de cap tòxic relacionat amb la submissió química en cap. Un 23% les víctimes van ser homes. A més, en un 39% dels casos no es va constatar la presència de cap lesió suggestiva de punxada a l'exploració física. Va ser un fenomen explosiu marcat per la desinformació i la por.
En un 33% dels casos atesos, la víctima va afirmar haver consumit de forma voluntària una quantitat indeterminada d'alcohol etílic, que es va constatar posteriorment a les analítiques realitzades a Urgències. Cal tenir en compte també que quan es pateix una agressió la persona pot respondre hiperventilant, amb marejos, amb ansietat… A l'Àrea d'Urgències del Clínic, com a centre de referència a Atenció a les Víctimes de Violència Sexual de la ciutat de Barcelona, cada mes s'atenen casos reals de “submissió química”, i aquests no ho van ser.
El fet de consumir certes substàncies forma part de la naturalesa humana. És clar que l'aturada social que va provocar la pandèmia i les conseqüències des del punt de vista psicològic, sobretot sobre la població adolescent, ha estat extraordinària. Per tant, un cop ha passat aquesta sensació de malson, és, fins a cert punt comprensible, que una persona vulgui viure allò que no ha viscut durant dos anys i creu que, amb el consum, sobretot, de l'alcohol, pugui experimentar aquesta nova sensació desitjada. La necessitat de consum sempre hi ha estat, certament.
"Estem veient un canvi en el patró de consum d’alcohol. El consum per ‘afartament’".
Estem veient un canvi en el patró de consum d’alcohol. Una part de la població, especialment en menors de 30 anys i en contextos lúdics, consumeix grans quantitats d’alcohol en el menor temps possible; és a dir, adopten un patró de consum per 'afartament’. Això era més típic de països europeus fora de l'àmbit mediterrani, però que s'està estenent al nostre entorn en els darrers anys.
El consum de la cocaïna està disparat a la nostra zona geogràfica. Segons les incautacions i l'anàlisi de les aigües residuals, Barcelona és una de les ciutats del món on es consumeix més cocaïna. Ja no pots posar la mà al foc que una persona no consumeixi cocaïna.
El context depèn de la finalitat que el consumidor busqui amb el seu consum: per evadir-se, per sortir de festa, per interaccionar amb més facilitat amb els altres, per mantenir relacions sexuals en grup, per augmentar el rendiment laboral. Cal tenir clar que, a curt termini, la droga que causa més mortalitat és la cocaïna, sens dubte, i la droga que produeix més mal des d'un punt de vista crònic és l'alcohol.
Sí, és un orgull. Per aquí han passat grans mestres: el Dr. Pere Muné, el Dr. Santiago Nogué…. La meva tasca assistencial és de consultoria i estudi dels pacients que són atesos a Urgències per una intoxicació, a més d'atendre la Consulta Externa de Toxicologia Clínica, on s'atenen de forma ambulatòria pacients amb sospita de patir algun tipus d'intoxicació crònica. Presto també servei d'assessoria pel que fa al maneig dels pacients intoxicats que són ingressats a l'hospital. Menció especial mereix el suport del Laboratori de Toxicologia, que amb la seva tasca extraordinària, diagnostiquen analíticament els casos d'intoxicacions més complexos, ajudant en la detecció de noves substàncies d'abús, per així actuar com a centre de “Toxicovigilància” dins de la xarxa nacional de Unitats de Toxicologia. Finalment, també hi tenim un paper actiu en investigació i docència.
