Les vasculitis sistèmiques són un grup heterogeni de malalties òrfenes que afecten vasos de diferents mides, per a les quals els tractaments actuals no aconsegueixen remissions sostingudes en el 60% dels pacients i s’acompanyen de molts d’efectes secundaris. Poden afectar artèries, venes o capil·lars i es produeixen quan el sistema immunitari els ataca. Segons la zona afectada i el tipus d’inflamació, les manifestacions clíniques poden variar molt i ser més o menys greus. “Poden provocar des d’infarts, ceguesa o paràlisis de mans i peus, fins a mala irrigació als budells”, assenyala Maria Cinta Cid.
Una de les principals dificultats és el diagnòstic precoç ja que els símptomes són molt variables i al principi es poden confondre amb altres afeccions menys greus. D’altra banda, els tractaments, basats fonamentalment en l’administració de corticoides i altres immunodepressors, han evolucionat molt poc des dels anys 50 i 60 i des d’aleshores, bàsicament s’ha après a dosificar el tractament i prevenir-ne els efectes secundaris.
Els eosinòfils com a diana per al tractament d’una vasculitis de vas petit
El primer estudi publicat al NEJM proposa una alternativa de tractament que permet reduir la dosi de corticoides i millorar els símptomes en un tipus de vasculitis de petit vas, la poliangiitis granulomatosa eosinofílica. Hi van participar 136 pacients refractaris. Aquesta malaltia es caracteritza per tenir un recompte molt elevat d’eosinòfils, un tipus de glòbuls blancs. L’objectiu de l’estudi era saber si donar mepolizumab, un anticòs monoclonal dirigit contra els eosinòfils que s’utilitza per al tractament de l’asma eosinofílica greu, reduïa el nivell d’eosinòfils i millorava els símptomes. Així, la meitat dels pacients va rebre l’anticós i l’altra meitat placebo, a més a més del tractament habitual.
Els resultats demostren que més del 30% dels pacients refractaris que van ser tractats amb mepolizumab i només un 3% dels que van rebre placebo es van mantenir en remissió durant el període d’estudi (objectiu primari) explica Maria Cinta Cid. Els qüestionaris d’asma i manifestacions nasosinusals van ser significativament millors al llarg de l’estudi en els pacients que rebien mepolizumab els quals van rebre tambe dosis significativament inferiors de corticoides.
Un anticòs monoclonal com alternativa per al tractament de l’arteritis de cèl·lules gegants
El segon estudi, es centra en l’arteritis de cèl·lules gegants, una vasculitis de vas gran, la vasculitis sistèmica més comú en el nostre entorn. Demostra que el tractament amb tocilizumab, un anticós monoclonal que bloqueja el receptor de la IL-6, una de les citocines que està relacionada amb una major activitat de la malaltia, augmenta de forma molt significativa la taxa de remissió. En l’estudi hi van participar 251 pacients i es va fer un seguiment durant un any. En els grups que van rebre l’anticòs amb una pauta de corticoides de 6 mesos de durada la taxa de remissió va arribar al 56%, mentre que en els que van rebre placebo, va ser, com a molt, del 18%.
“Aquestes opcions de tractament suposen una millora molt important pel que fa al maneig dels pacients amb vasculitis, ja que la taxa de remissió de la malaltia augmenta en els dos casos”, afirma Maria Cinta Cid. “A més, permeten que la dosi de corticoides que reben els pacients sigui menor, amb el que disminueixen els severs efectes secundaris i millora la qualitat de vida”, conclou.
Referència dels articles:
Mepolizumab or Placebo for Eosinophilic Granulomatosis with Polyangiitis
Wechsler ME, Akuthota P, Jayne D, Khoury P, Klion A, Langford CA, Merkel PA, Moosig F, Specks U, Cid MC, Luqmani R, Brown J, Mallett S, Philipson R, Yancey SW, Steinfeld J, Weller PF, Gleich GJ; EGPA Mepolizumab Study Team.
N Engl J Med. 2017 May 18;376(20):1921-1932. doi: 10.1056/NEJMoa1702079.
Trial of Tocilizumab in Giant-Cell Arteritis
Stone JH, Tuckwell K, Dimonaco S, Klearman M, Aringer M, Blockmans D, Brouwer E, Cid MC, Dasgupta B, Rech J, Salvarani C, Schett G, Schulze-Koops H, Spiera R, Unizony SH, Collinson N.
N Engl J Med. 2017 Jul 27;377(4):317-328. doi: 10.1056/NEJMoa1613849.