La malària comporta un alt risc de complicacions per a les dones embarassades i els seus bebès. A l'Àfrica subsahariana aquest problema de salut mundial representa més del 15% de les morts maternes. La situació es veu agreujada, a més, pel fet que els paràsits s'estan tornant cada cop més resistents a la sulfadoxina-pirimetamina (SP), el fàrmac actualment recomanat per l'OMS. En les dones embarassades infectades pel VIH, a més, les possibles interaccions d'aquest fàrmac amb el cotrimoxazol fa que el SP estigui contraindicat en aquest grup de població.
Per aquests motius, és important estudiar medicaments antimalàrics preventius alternatius a la sulfadoxina-pirimetamina, els quals han de complir una sèrie de requisits: han de ser segurs, tant per a la mare com per al fetus; s'han de poder administrar durant les visites regulars d'atenció prenatal; i han de proporcionar una protecció duradora. D'entre els fàrmacs antimalàrics disponibles, la mefloquina, el medicament estudiat en els treballs coordinats per la Dr. Menéndez, és el que ofereix millors avantatges comparatius basats en la seva llarga vida mitjana, la seva alta eficàcia, un perfil de fàrmac segur i la no interacció amb el cotrimoxazol.
En el primer assaig, Intermittent Preventive Treatment of Malaria in Pregnancy with Mefloquine in HIV-Negative Women: A Multicentre Randomized Controlled Trial, els investigadors van comparar el règim actual de tractament preventiu intermitent durant l'embaràs amb dues formulacions diferents de mefloquina en una població de 4.749 dones embarassades. La variable principal de resultat era la freqüència de nens amb baix pes al néixer. En el segon estudi, Intermittent Preventive Treatment of Malaria in Pregnancy with Mefloquine in HIV Infected Women Receiving Cotrimoxazole Prophylaxis: A Multicenter Randomized Placebo-Controlled Trial, realitzat amb 1.071 dones embarassades VIH positives que també varen rebre cotrimoxazol, es van comparar tres dosis de mefloquina amb un placebo. La variable principal de resultat en aquest cas era la freqüència de dones amb parasitèmia (paràsits de la malària en sang) en el part.
En ambdós assajos també es van avaluar els resultats adversos de l'embaràs, com el nombre d'avortaments i el de nadons nascuts morts, així com altres indicadors de la salut materna i sobre la tolerabilitat del fàrmac.
Els resultats dels estudis van mostrar que la mefloquina pot reduir les infeccions per malària i millorar la salut general de les dones embarassades, comparada amb la sulfadoxina-pirimetamina (assaig 1) i amb el placebo (assaig 2). Tot i així, el primer estudi va mostrar que la mefloquina no va ser, en cap dels dos règims, millor que la sulfadoxina-pirimetamina a l'hora de prevenir el baix pes al néixer, i que la tolerabilitat de la mefloquina va ser pitjor que la de la sulfadoxina-pirimetamina.
El segon estudi va mostrar menys parasitèmia i una pitjor tolerabilitat al fàrmac en el grup que va rebre la mefloquina. No va mostrar diferències en els resultats adversos en l'embaràs o en el baix pes al néixer entre els dos grups. Igualment, el grup de dones que va rebre mefloquina tenía càrregues virals de VIH més altes en el moment del part que les dones del grup placebo, a més de més probabilitats de transmetre el VIH al bebè durant el naixement. El resultat es va basar en una anàlisi exploratòria no planificada, i per tant s'ha d'estudiar més a fons si la mefloquina interfereix amb la supressió del VIH, abans que es puguin extreure conclusions definitives.
A partir dels resultats dels dos estudis, els investigadors conclouen que la mefloquina, en la dosis utilitzada en aquests assajos, no es pot recomanar com a alternativa a la sulfadoxina-pirimetamina per a dones embarassades VIH negatives, ni per a la prevenció de la malària durant l'embaràs en dones VIH positives.
Richard Steketee, director del projecte MACEPA (The Malaria Control and Evaluation Partnership in Africa) de la Fundació Bill i Melinda Gates, en un article que acompanya els estudis publicats a PLOS Medicine declara: “mentre que els assajos confirmen que la mefloquina és segura durant l'embaràs i mostren que el fàrmac pot reduir la taxa d'infecció per malària i la malaltia de la mare, la manca de benefici per a la salut del fetus i la mala tolerabilitat són barreres per a la recomanació de la mefloquina com a fàrmac alternatiu a la sulfadoxina-pirimetamina”. Steketee argumenta que és imprescindible continuar investigant sobre com protegir les dones embarassades i als seus bebès en front a la malària, i conclou: "amb aquests estudis tanquem la porta a la mefloquina com a tractament preventiu intermitent durant l'embaras, però obrim altres portes per a futures investigacions."
Referències
González R, Mombo-Ngoma G, Ouédraogo S, Kakolwa MA, Abdulla S, et al. (2014): Intermittent Preventive Treatment of Malaria in Pregnancy with Mefloquine in HIV-Negative Women: A Multicentre Randomized Controlled Trial. PLoS Med 11(9): e1001733. doi:10.1371/journal.pmed.1001733
González R, Desai M, Macete E, Ouma P, Kakolwa MA, et al. (2014) Intermittent Preventive Treatment of Malaria in Pregnancy with Mefloquine in HIV Infected Women Receiving Cotrimoxazole Prophylaxis: A Multicenter Randomized Placebo-Controlled Trial. PLoS Med 11(9): e1001735. doi:10.1371/journal.pmed.1001735