Tot seguit, els conferenciants van parlar dels trastorns del son més comuns: el ronc, l' insomni, les malalties del son que produeixen somnolència diürna, les conductes atípiques durant el son i els trastorns del ritme son/vigília, que pateixen entre un 20 i un 25% de la població, i que poden causar consequències importants.
El ronc pot arribar a produir problemes socials greus. De vegades hi ha problemes locals a la via aèria superior que es podrien beneficiar de tractament quirúrgic, tot i que el millor tractament és la pèrdua de pes, evitar l'alcohol i els sedants i dormir de costat. Existeixen algunes pròtesis bucals que poden ser útils.
L'insomni és molt comú, essent el més freqüent el psicofisiològic, i s'associa a símptomes diürns com cansament o dificultat de concentració. La majoria dels individus que en pateixen no van al metge i, d'una manera errònia, fan servir per si mateixos estratègies i fàrmacs per dormir i entren en un cicle viciós; endur-se els problemes al llit tampoc és una bona opció. El tractament òptim és "rutinitzar" totes les pautes de dormir, evitar tenir rellotges a l'habitació, no fer migdiada, evitar estimulants abans de dormir (cafè, coles), utilitzar el llit només per dormir o tenir els peus calents. Si no es pot dormir i això crea angoixa, es pot aixecar del llit i llegir alguna cosa fins que torni el son. La televisió i l'ordinador tampoc són bones opcions. El tractament farmacològic, en cas que sigui necessari, només s'ha de fer en períodes curts.
La somnolència excessiva durant el dia és la tendència a patir una sensació de son en moments inapropiats. Aquest trastorn dificulta l'activitat laboral o social. La causa més freqüent és tenir uns mals hàbits de son i dormir poc i malament. És un problema endèmic a la nostra societat i comporta trastorns mèdics, accidents de trànsit i laborals. Entre les diferents malalties del son cal considerar les parades respiratòries durant el son (apnees) que són degudes a una obstrucció a la faringe i donen lloc a un son no reparador. Hi ha altres causes més rares i curioses com narcolèpsia, que és una mala funció dels centres neurològics que controlen el son. Cursa amb un fenomen molt singular conegut com cataplexia. Després d'una emoció intensa, cantar un gol per exemple, el subjecte pot perdre el to muscular i desplomar-se.
Les conductes atípiques durant el son són conegudes tècnicament amb el nom de parasòmnies. Van des d’entitats conegudes com el somnambulisme a altres menys freqüents com la presència de moviments agressius que alguns subjectes d'edat avançada poden patir en certes fases del son o moviments intensos de les cames o malsons molt angoixants. Finalment, com trastorns del cicle son-vigília, s'entén com un desajust involuntari entre els períodes de vigília i son del pacient i els del seu entorn. Per exemple, el que passa després de viatges aeris a través de zones de diferent horari (Jet Lag) o a causa de canvis freqüents en l'horari de treball que és realment un problema important.
Com a conclusió, dormir és un dret i un deure. S'ha de tenir cura del son perquè és imprescindible per a una activitat social i laboral: és salut i qualitat de vida. Un bon dormir millora diverses malalties, mentre que un dormir alterat o amb trastorns pot produir símptomes diürns importants i inclús greus, com accidents de tràfic.
Després del torn de precs i preguntes per part del nombrós públic assistent, es va anunciar la següent conferència del cicle que, amb el títol Podem vèncer el dolor? anirà a càrrec de la Dra. Carme Busquets, de l'Àrea Quirúrgica de l'Hospital Clínic