El primer dijous d'octubre se celebra el Dia Europeu contra la Depressió, una data per a informar sobre una de les malalties mentals més freqüents entre la població general. Dins de les depressions, hi ha un subgrup de pacients que no respon bé als tractaments habituals, i que pateixen l'anomenada "Depressió Resistent al Tractament" (DRT).
Amb l'objectiu de determinar la prevalença, la càrrega econòmica i l'impacte social d'aquest tipus de depressió al nostre país, investigadors del CIBER de Salut Mental dirigits pel seu director científic, Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i líder del grup Trastorns bipolars i depressius de l'IDIBAPS, i per Víctor Pérez Sola, de l'Hospital de la Mar de Barcelona, amb la col·laboració del CIBER d'Epidemiologia i altres experts, han realitzat un estudi publicat al Journal of Affective Disorders. Segons els resultats, la DRT tindria una incidència mitjana a Espanya de 0,93 / 1.000 persones. Això significa que cada any hi ha 44.000 persones noves que pateixen aquesta forma de depressió.
Segons les dades de Global Data Exchange 2021, més de 270 milions de persones al món patirien depressió, d'entre les quals 175 específicament trastorn depressiu major (TDM); és a dir, presenten símptomes depressius diaris durant més de dues setmanes com ara ànim depressiu, disminució d'interès, trastorns alimentaris i de la son, sentiment de culpa i pensaments recurrents de mort o suïcidi. A Europa, afectaria el 3,15% de la població total, més de 25 milions de persones i a Espanya el TDM compta amb una prevalença del 4%.
Els investigadors van realitzar un estudi observacional a partir de la base de dades Big Pac espanyola, registres mèdics electrònics de centres d'atenció primària, hospitals i ambulatoris específics de salut mental del sistema sanitari públic espanyol i dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de costos sanitaris i incapacitats.
D'aquesta manera, es va analitzar una mostra de 21.630 pacients de més de 18 anys (amb una edat mitjana de 53 anys i un 67,2% dones) amb trastorn depressiu major, dels quals 3.559 van complir els criteris de depressió resistent al tractament (és a dir, que durant el primer any fracassa l'administració de 2 o més antidepressius diferents, inclosos antipsicòtics com el liti, en períodes de tractament d’almenys 90 dies). La taxa d'incidència anual del TRD en la població estudiada entre 2015-2017 és de 0,59, 1,02 i 1,18 / 1.000 persones-any respectivament, establint una mitjana de 0,93 / 1.000.
En aquest estudi s'ha estimat l'impacte econòmic del trastorn depressiu major, establint els costos mitjans totals per pacient en 4.147,9 euros, sent més alts per als pacients amb depressió resistent al tractament (6.096 euros de mitjana).
Segons explica el coordinador del treball, Eduard Vieta, "hem establert per primera vegada l'impacte econòmic de la malaltia atenent als costos directes, la pèrdua de productivitat i la discapacitat permanent, observant que la incidència a Espanya és similar a les dades recents en altres països europeus i que la depressió resistent al tractament s'associa a un major consum de recursos i costos més alts en comparació als pacients que sí que responen".
Major mortalitat i suïcidi
La depressió resistent al tractament s'associa amb una pitjor qualitat de vida, major comorbiditat, discapacitat social i ocupacional i pitjors resultats terapèutics. Així mateix, indica el cap de grup del CIBERSAM a l'Hospital de la Mar de Barcelona Víctor Pérez Sola, "els resultats del nostre estudi mostren que durant el primer any de la diagnosi fins a un de cada sis pacients té com a mínim dos canvis de tractament, com indicació de TRD, i l'ús dels recursos, els costos associats a la malaltia, sobretot a causa de la pèrdua de productivitat ocupacional i la mortalitat -en associar-se a major taxes de comorbiditat i suïcidi-, van ser més alts en aquestes persones".
Vieta incideix que "fins on sabem, aquesta és la primera publicació sobre la incidència de la depressió resistent al tractament a Espanya basada en dades de la vida real, de manera que és crucial tant per als metges com per als responsables de les polítiques sanitàries comptar amb informació actualitzada sobre aquesta malaltia en els seus casos més complexos".
Per a això, conclou, "a partir d'aquestes dades, la nostra primera preocupació és facilitar el diagnòstic correcte de la depressió resistent per al benestar dels pacients i els seus familiars, el que a més suposaria reduir l'impacte econòmic d'aquesta malaltia".
Enllaç a l'article de referència:
Víctor Pérez-Sola, Miquel Roca, Jordi Alonso, Andrea Gabilondo, Teresa Hernando, Antoni Sicras-Mainar, Aram Sicras-Navarro, Berta Herrera, Eduard Vieta PMID: 34509073 DOI: 10.1016 / j.jad.2021.08.036 J Affect Disord. 2021
