El limfoma del mantell és un tipus de limfoma no-Hodgkin de cèl·lules B poc freqüent, però agressiu. Aquest càncer es caracteritza per la proliferació i acumulació de les cèl·lules B del sistema immunitari als ganglis limfàtics. A més, les cèl·lules que l’envolten creen un ambient protector, que afavoreix la supervivència, creixement i resistència a tractaments del tumor. Patricia Pérez-Galán, cap del grup IDIBAPS Microambient en la patogènesi i teràpia del limfoma, i el seu equip estudien com desmantellar aquesta xarxa de cooperació entre l’entorn i el càncer, amb la finalitat de desenvolupar noves teràpies dirigides i personalitzades.
“Fins ara, no disposàvem de models preclínics que reproduïssin la variabilitat de la malaltia, que comprèn diversos subtipus de tumors, ni la interacció amb el microambient”, explica Ferran Araujo-Ayala, primer coautor del treball, publicat recentment a la revista Leukemia. “Això ens va dur a desenvolupar cultius d’última generació en tres dimensions, prenent com a material de partida les cèl·lules tumorals i immunitàries de la sang dels pacients. Mitjançant un cultiu optimitzat en disposició 3D hem aconseguit un sistema que mimetitza els processos que tenen lloc al teixit limfoide, és a dir els ganglis, que és el nínxol preferit del limfoma”.
D’acord amb els resultats, els cultius en tres dimensions derivats de pacients, també anomenats esferoides, són viables i proliferen, almenys durant una setmana. Així mateix, expressen gens involucrats en mecanismes característics del càncer, com ara la divisió, el creixement, la supervivència i el metabolisme cel·lular. A més, les cèl·lules tumorals dels esferoides modulen els monòcits i les cèl·lules T que les envolten. De fet, aquestes últimes experimenten un fenomen conegut com a “esgotament de les cèl·lules T”, és a dir, perden la capacitat de reconèixer i eliminar el càncer, de la mateixa manera que passa a l'organisme dels pacients.
“Una altra particularitat dels esferoides és que recapitulen la resposta al tractament del pacient del qual deriven les cèl·lules”, assenyala Pérez-Galán. “L’ibrutinib és un fàrmac que s’administra de forma rutinària en aquells casos de limfoma del mantell que no han respost a un primer tractament. Al laboratori, vàrem observar que l’ibrutinib redueix la viabilitat dels esferoides provinents de pacients amb bona sensibilitat al fàrmac. El model, però, també va reproduir el comportament d’un cas que, en un primer moment, va respondre al tractament, però que posteriorment va mostrar resistència”. En aquests pacients, l’ús combinat d’ibrutinib i immunoteràpia es postula com a alternativa terapèutica i els esferoides podrien ajudar a identificar a aquelles persones a qui millor funcionaria el tractament.
En resum, els autors destaquen que els esferoides constitueixen un model robust, que mimetitza les principals característiques i comportament del limfoma del mantell i que, per tant, podria ser d’utilitat per avaluar l’eficàcia dels diferents tractaments.
L’estudi ha rebut finançament del Programa INTERREG V-A España-Francia-Andorra (POCTEFA), del Centro de Investigación Biomédica en Red de Cáncer (CIBERONC), l’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i el Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital (MINECO).
Article de referència
Araujo-Ayala F, Dobaño-López C, Valero JG, Nadeu F, Gava F, Faria C, Norlund M, Morin R, Bernes-Lasserre P, Serrat N, Playa-Albinyana H, Giménez R, Campo E, Lagarde JM, López-Guillermo A, Gine E, Colomer D, Bezombes C, Pérez-Galán P. A novel patient-derived 3D model recapitulates mantle cell lymphoma lymph node signaling, immune profile and in vivo ibrutinib responses. Leukemia. 2023 Apr 8. doi: 10.1038/s41375-023-01885-1.
