L'estudi l'han dirigit el Dr. Francesc Artigas i la Dra. Analía Bortolozzi, investigadors de l'IIBB-CSIC, IDIBAPS, Grup CB07 / 09/0034 del CIBER de Salut Mental CIBERSAM. La primera signant de l'article és Maria Neus Fullana, investigadora pre-doctoral a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (CSIC).
La depressió afecta més de 300 milions de persones al món i és el trastorn psiquiàtric amb més repercussió socioeconòmica. L'European Brain Council estima el seu cost anual a Europa en més de 113.000 milions d'euros. Aquest elevat cost es deu a la gran incidència de la depressió, a la llarga durada dels episodis depressius i a la baixa eficàcia dels fàrmacs antidepressius. Comprendre la base neurobiològica de la depressió i desenvolupar noves dianes terapèutiques que superin l'eficàcia dels fàrmacs actuals, segueix sent un dels principals reptes per a la neuropsicofarmacologia moderna.
Els astròcits són un dels tipus principals de cèl·lules de la glia i juguen un paper clau en la funció del sistema nerviós central, ja que proporcionen un suport físic i estructural a les neurones, les proveeixen de nutrients o eliminen productes de rebuig. Entre altres coses, s'encarreguen d'eliminar l'excés de glutamat, el principal responsable de l'excitació cerebral, de manera que juguen un paper fonamental en el control del balanç d'excitació/inhibició en el cervell.
L'article descriu com la reducció de la síntesi dels transportadors de glutamat dels astròcits (GLAST i GLT-1) mitjançant tècniques d'ARN d'interferència provoca un fenotip de tipus depressiu en ratolins associat amb alteracions en variables relacionades amb la simptomatologia depressiva. "Ni el fenotip depressiu ni els canvis neurobiològics ocorren quan la reducció de la síntesi dels transportadors astrocitaris es realitza fora d'una zona determinada, l'escorça infralímbica, el que remarca la importància d'aquesta zona del cervell en el control emocional", assenyalen els autors de l'estudi.
El comportament depressiu en els ratolins amb menor expressió de GLAST i GLT-1 a la glia es reverteix amb fàrmacs antidepressius clàssics, com citalopram, i d'acció ràpida, com quetamina. En conjunt, les dades indiquen que un canvi focal en una zona molt restringida de l'escorça prefrontal es tradueix en un canvi global d'activitat cerebral, a través d'una menor activitat de les neurones serotoninèrgiques que projecten a tot el cervell.
L'article forma part d'un ampli projecte dels Drs. Artigas i Bortolozzi sobre l'estudi de la fisiopatologia de la depressió i la millora del seu tractament mitjançant estratègies d'ARN d'interferència. "Les alteracions neurobiològiques observades en els ratolins tractats es correlacionen amb les trobades en pacients amb depressió, sent per tant un dels models animals de depressió més representatius descrits fins ara. Això obre la porta al seu ús per a la recerca de noves dianes amb acció antidepressiva ", expliquen els autors.
Referència de l'article:
Regionally selective knockdown of astroglial glutamate transporters in infralimbic cortex induces a depressive phenotype in mice Fullana MN, Ruiz-Bronchal E, Ferrés-Coy A, Juárez-Escoto E, Artigas F, Bortolozzi A (2018) . Glia. 2019 Jan 11. doi: 10.1002/glia.23593.
