Un estudi liderat pel Clínic-IDIBAPS ha descrit per primera vegada l'evolució dels nivells de coure intercanviable, el denominat CuEX, en una cohort de pacients amb la malaltia de Wilson (MW). A més, la publicació descriu per primera vegada com utilitzar aquest biomarcador per al seguiment a llarg termini dels pacients amb MW.
El treball, publicat a la revista Hepatology, ha estat encapçalat per Zoe Mariño, especialista sènior del Servei d’Hepatologia de l’HCB i membre del grup de recerca de l’IDIBAPS Malalties hepàtiques víriques, genètiques i immuno-mediades i de l'àrea de Malalties Hepàtiques i Digestives del CIBER (CIBEREHD), i per Mercè Torra, consultora del Servei de Bioquímica i Genètica Molecular de l’HCB i membre del grup de recerca de l’IDIBAPS Esquizofrènia i de l'àrea de Malalties Rares del CIBER (CIBERER), en col·laboració amb Marina Berenguer, hepatòloga de l’Hospital La Fe de València i investigadora principal del CIBERER.
La malaltia de Wilson (MW) és una malaltia genètica rara que provoca que el cos acumuli massa coure a causa d’un defecte en la seva eliminació hepàtica. Aquest coure es diposita als òrgans, especialment al fetge (podent produir cirrosi) o al cervell, provocant símptomes neurològics o psiquiàtrics en alguns pacients.
La prevalença observada en la pràctica clínica indica que tenen MW un de cada 30.000 habitants, però es considera que hi ha un infradiagnòstic significatiu, ja que la prevalença de les variacions genètiques que la provoquen és molt superior. Aquesta discrepància entre el que s'esperaria genèticament i el que s'ha identificat clínicament es deu en part a l'absència de biomarcadors diagnòstics prou precisos de la malaltia. A més, el monitoratge metabòlic de la malaltia després de l'inici del tractament anticoure és encara més complexa.
L'Hospital Clínic Barcelona (HCB), membre de la xarxa ERN (European Reference Network) RARE-Liver, és un centre de referència espanyol per al seguiment dels pacients amb MW i acumula una experiència clínica notable en el seguiment d'aquesta malaltia.
L'any 2021, Zoe Mariño i Mercè Torra van posar en marxa la denominada quantificació del coure intercanviable (CuEX). La determinació del CuEX i la seva ràtio respecte al coure total (denominat REC) és una metodologia desenvolupada fa anys a França, però que ha estat escassament externalitzada, en la qual s'avalua la fracció del "coure tòxic" en sang. Des de la seva instauració, el laboratori liderat per Mercè Torra ha rebut un nombre creixent de mostres per a la quantificació de CuEX de pacients amb MW des d'altres hospitals de tot el territori espanyol, incloent-hi l'Hospital La Fe de València, col·laborador fonamental en aquest treball.
En el treball es descriu per primera vegada l'evolució dels nivells de coure intercanviable en una cohort de 92 pacients amb MW tractats durant un seguiment de 2 anys, per veure si la determinació del CuEX i del REC podria tenir utilitat en el seguiment dels pacients amb MW sota tractament. Els resultats mostren que s'observa un ràpid descens dels nivells de CuEX en pacients de nou diagnòstic tractats, "la qual cosa suggereix que aquest biomarcador pot ser molt útil per al monitoratge del tractament precoç", explica Torra.
D'altra banda, més de la meitat dels pacients de la cohort (57%) presentaven nivells de CuEX per sota del rang de normalitat descrit anteriorment en població sana, sense observar en ells cap dèficit de coure, la qual cosa apunta a la necessitat de definir rangs específics per a aquesta població. "Aquest concepte és molt nou i pot ser de gran ajuda per guiar els professionals responsables en el seguiment d'aquests pacients", segons Mariño.
L'estudi també mostra que la correlació del CuEX amb el coure en orina, que és el paràmetre utilitzat més sovint per realitzar el seguiment, és pobra "per la qual cosa s'han d'utilitzar de manera complementària", comenta Mariño.
Finalment, no semblen existir diferències en els nivells de CuEX entre els pacients considerats clínicament estables o inestables, si bé els nivells més elevats es van agrupar en aquells amb un diagnòstic més recent o amb mala adherència a la medicació.
"Aquest treball aporta missatges importants i nous que poden eventualment guiar el tractament d'aquests pacients en un futur pròxim", explica Torra. "Per exemple, suggerim la necessitat de definir un rang objectiu de CuEX en lloc d'utilitzar rangs de normalitat descrits anteriorment que semblen no ajustar-se a aquesta població", conclou Mariño.
