Els trastorns d'ansietat són el grup de trastorns mentals més freqüents, inclouen el trastorn de pànic, ansietat generalitzada, ansietat social o fòbies específiques. La teràpia cognitivoconductual és el tractament d'elecció per a aquest tipus de trastorns, però només la meitat dels pacients mostren una millora important.
Ara, un grup internacional de científics liderats per Miquel Àngel Fullana i Joaquim Radua, investigador i líder del grup IDIBAPS Imatge dels trastorns relacionats amb l'estat d'ànim i l'ansietat (IMARD), respectivament, i Carles Soriano-Mas, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), tots investigadors del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), ha descrit que l'activació de dos circuits neuronals concrets és indicadora d'una bona resposta a la teràpia cognitivoconductual.
Els resultats, publicats a la revista Psychological Medicine, mostren que les persones amb més millora del trastorn d'ansietat després de la teràpia presenten, abans de l'inici de la teràpia, una activació més gran de les regions cerebrals que permeten identificar a l'entorn els estímuls altament rellevants. És a dir, són capaços de distingir clarament, per exemple, entre els estímuls indicadors d'un risc potencial i el que no aporten informació. A més, aquestes persones també tenen més actives les regions cerebrals que els permeten ser conscients dels efectes fisiològics que els causen aquests estímuls.
Els investigadors apunten: "Conèixer el grau d'activació d'aquestes regions cerebrals abans de l'inici de la teràpia cognitivoconductual ens permetrà millorar el maneig clínic d'aquests pacients, ja que podrem predir l'efectivitat de la intervenció". I afegeixen: “En un futur, aquests marcadors, en combinació amb altres, ens han de permetre fer tractaments més personalitzats i efectius dels trastorns mentals”.
Per fer aquest estudi es van revisar els resultats d'anàlisi de les ressonàncies magnètiques funcionals del cervell de gairebé 450 pacients amb ansietat procedents de 17 estudis previs. Les anàlisis fetes ara amb aquestes dades van permetre posar en relació l'activitat de diferents regions cerebrals durant la realització de diferents tasques amb components emocionals amb la reducció de símptomes d'ansietat després del tractament cognitivoconductual.
Article de referència:
Maria Picó-Pérez, Miquel A. Fullana, Anton Albajes-Eizagirre, Daniel Vega, Josep Marco-Pallarés, Ana Vilar, Jacobo Chamorro, Kim L. Felmingham, Ben J. Harrison, Joaquim Radua, and Carles Soriano-Mas. Neural predictors of cognitive-behavior therapy outcome in anxiety-related disorders: a meta-analysis of task-based fMRI studies. Published online by Psychological Medicine (Cambridge University Press): 11 January 2022, pp. 1-9