El limfoma de cèl·lules del mantell (LCM) està considerat com un dels limfomes no-Hodgkin més agressius i en representa el 6-7% de tots els casos. Es caracteritza per la seva capacitat de disseminar-se per tot el cos, infiltrant els nòduls limfàtics, la medul·la o la sang perifèrica. L’evolució a nivell clínic és agressiva i les recaigudes són freqüents. Tot i això, hi ha un petit subgrup de pacients en els que la malaltia es manifesta de forma indolent i amb una elevada supervivència sense la necessitat de tractament.
Estudis anteriors realitzat pel mateix grup de l’IDIBAPS ja van posar de manifest que el factor de trasncripció SOX11 està sobreexpressat en la majoria de LCM i que aquesta expressió s’associa amb un comportament més agressiu de la malaltia i amb un pitjor pronòstic. També van veure que les cèl·lules d’aquests limfomes que expressaven SOX11 tenien una major capacitat d’invasió cap a d’altres teixits, el que contribuïa a la progressió de la malaltia . Ara bé, el mecanisme pel qual succeeix no es coneix amb detall.
“En aquest estudi hem desxifrat un dels mecanismes que fan que les cèl·lules del LCM tinguin capacitat per envair altres teixits i establir interaccions protectores per resistir els tractaments dels que disposem fins ara. Inhibir aquestes vies facilitaria que les cèl·lules tumorals sortissin del seu microambient protector fent-les més accessibles als fàrmacs convencionals”, conclou Amador.
Referència de l’article:
Balsas P, Palomero J, Eguileor Á, Rodríguez ML, Vegliante MC, Planas-Rigol E, Sureda-Gómez M, Cid MC, Campo E, Amador V.
Blood. 2017 Jul 27;130(4):501-513. doi: 10.1182/blood-2017-04-776740.