CPEB4 i fetge gras
El fetge gras no alcohòlic es caracteritza per l'acumulació de greix en els hepatòcits. Hi ha múltiples condicionants per desenvolupar-lo i no estan ben descrits encara, però l'obesitat i l'estil de vida, igual que l'envelliment, estan associats a un augment de la incidència. També, hi ha estudis genòmics a gran escala que associen variacions genètiques en el gen CPEB4 amb defectes en el metabolisme dels greixos.
Els científics de l'IRB Barcelona van eliminar la proteïna CPEB4 del fetge de ratolins per estudiar-ne la funció. Van observar que a mesura que envellien, els ratolins desenvolupaven fetge gras. A més, ratolins joves alimentats amb una dieta rica en greixos, i mancats de CPEB4, també desenvolupaven aquesta condició i més accentuada.
Carlos Maíllo, primer autor de l'article i estudiant de doctorat de l'IRB Barcelona amb una beca de "la Caixa", va aconseguir descriure la funció molecular de CPEB4. Revela que aquesta proteïna és essencial per dirigir la resposta a estrès del fetge. En concret, el reticle endoplasmàtic -orgànul cel·lular relacionat amb la síntesi i plegament de proteïnes i el metabolisme de lípids-, en situacions d'estrès promogudes per exemple per una ingesta desmesurada de greixos, atura les seves funcions per restablir l'equilibri cel·lular. Aquesta resposta de "neteja" està orquestrada per CPEB4 i a més varia segons les hores del dia, sent en humans més intensa durant el dia -quan el fetge té més feina- i menor durant la nit.
Sense CPEB4, el reticle endoplasmàtic és incapaç d'activar la resposta a estrès i els hepatòcits acumulen lípids produint el fetge gras.
Noves teràpies
L'investigador ICREA de l'IRB Barcelona Raúl Méndez, co-líder del treball, explica que "conèixer ara la funció de CPEB4 en el fetge pot ser útil com a valor predictiu per a aquelles persones que tinguin variants patològiques d'aquesta proteïna i prevenir-ne el desenvolupament, per exemple, vigilant la dieta i les hores d'ingesta. També pot oferir pistes per desenvolupar teràpies que millorin les tasques de neteja del fetge".
Els investigadors aconsegueixen revertir el fetge gras en ratolins administrant-los un medicament denominat Tudca, que avui es fa servir per altres tipus de desordres. Aquest medicament exerceix la mateixa funció que les proteïnes que posa en marxa CPEB4 i que s'encarreguen de la neteja cel·lular, les xaperones. "Potser en un futur podrien desenvolupar-se molècules semblants a Tudca, dirigides específicament a CPEB4, per augmentar la neteja del fetge", aventura Méndez.
"Aquest treball de recerca bàsica no té una aplicació clínica immediata però estableix les bases per a la ciència aplicada que ve després", indica Mercedes Fernández, co-líder de l'estudi i cap de grup a l'IDIBAPS i al Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en l'Àrea de Malalties Hepàtiques (CIBEREHD). Fernández adverteix que "atès que tenim una epidèmia d'obesitat als Estats Units i al món, es preveu un augment d'afectats de fetge gras no alcohòlic en les properes dècades i encara no disposem de tractaments adequats per a aquesta condició. El coneixement bàsic d’aquest problema mèdic és essencial per desenvolupar estratègies terapèutiques en un futur”.
Avui, s'estima que ja hi ha entre 80 i 100 milions de persones amb fetge gras només als Estats Units, i que tenen un risc més alt de desenvolupar cirrosi i càncer de fetge. Cal remarcar que la incidència d’aquest tipus de càncer s’ha més que triplicat des de 1980 i és la primera causa de mort de pacients amb cirrosi.
Aquest estudi, en el que també hi ha participat un equip de recerca de la Universitat de Barcelona, ha rebut finançament de la Worldwide Cancer Research Foundation del Regne Unit, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), la Fundació Botín/Banc Santander Universidades, el Ministeri d'Economia i Competitivitat/Fons FEDER i de la Generalitat de Catalunya.
Imatge: Tinció Oil Red O en seccions de fetge de ratolí. Mostren fetge gras, amb acumulació de greixos, gotes de lípids, dins de las cèl·lules (en vermell). Els nuclis de les cèl·lules en blau.
Article de referència:
Carlos Maillo, Judit Martín, David Sebastián, Maribel Hernández-Alvarez, Mar García-Rocha, Oscar Reina, Antonio Zorzano, Mercedes Fernandez and Raúl Méndez
Nature Cell Biology (2017) DOI: 10.1038/ncb3461