Segons explica Jordi Alberch, "els resultats preclínics mostren una millora dels factors cognitius en la malaltia de Huntington. Tenint en compte que el medicament ja ha superat els tests de seguretat —i que se sap que també pot millorar dèficits motors en ratolins amb aquesta malaltia—, aquest treball destaca el Fingolimod com un medicament prometedor per tractar la malaltia de Huntington". "A mig termini es podrien dur a terme assajos clínics amb pacients", remarca l’expert, que és també cap del Grup de Recerca Consolidat de Fisiopatologia de Malalties Neurodegeneratives de la UB.
La corea de Huntington és un trastorn neurodegeneratiu progressiu i irreversible originat per la mutació en el gen que codifica per a la proteïna huntingtina. És una malaltia rara o minoritària de caràcter hereditari que als països occidentals té una incidència de cinc a set afectats per cada 100.000 persones. Afecta especialment els ganglis basals i causa alteracions motores (corea, rigidesa, etc.), dèficits cognitius i desordres psiquiàtrics. Sobre la malaltia de Huntington s’han assolit avenços força significatius en recerca bàsica, però encara no hi ha tractaments efectius.
Medicament amb noves aplicacions
El Grup de Recerca Consolidat de Fisiopatologia de Malalties Neurodegeneratives de la UB, vinculat al Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), ha estudiat durant anys la via de senyalització del factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF) amb els receptors TrkB i p75NTR, una via considerada clau en la regulació de la plasticitat sinàptica, l’aprenentatge i la memòria. L’equip de la UB-IDIBAPS també va trobar en un treball anterior que els dèficits cognitius i sinàptics dels malalts de Huntington estan estretament relacionats amb un desequilibri en aquests dos receptors.
En aquest nou treball es mostra de quina manera el Fingolimod influeix en els nivells dels receptors de BDNF: en restableix l’equilibri normal fent augmentar el TrkB i disminuir el p75NTR de manera simultània. Des del punt de vista cel·lular, atenua la sobreactivació dels astròcits i redueix l’efecte inflamatori a la membrana de les neurones de l’hipocamp, cosa que contribueix a preservar les espines dendrítiques i la funció de la memòria.
Per tal de determinar la validesa d’aquest medicament en el tractament crònic de la malaltia de Huntington en models preclínics, es va administrar durant tres mesos a ratolins en estadis inicials de la malaltia. Com a resultat es va veure que els ratolins tractats mostraven una millora significativa dels dèficits de memòria a llarg termini i feien millor les proves de reconeixement espacial.
"Els resultats constitueixen un pas important per entendre com actua el Fingolimod sobre les cèl·lules del cervell; es comprova que pot ser un fàrmac adequat en malalties en què es veu afectat l’hipocamp, com ara la malaltia de Huntington o la d’Alzheimer", assenyala Andrés Miguez. "També s’obre la porta a l’estudi de la millora de la funció cognitiva en malalts d’esclerosi múltiple tractats amb aquest medicament, un camp poc estudiat fins ara tot i que afecta prop del 50 % dels malalts", conclou Míguez.
Font: Universitat de Barcelona (UB)
Referència dels articles:
Miguez, G.; García-Díaz Barriga, V.; Brito, M.; Straccia, A.; Giralt, S.; Ginés, J. M.; Canals, J. Alberch.
Human Molecular Genetics, junio de 2015. Doi: 10.1093/hmg/ddv218
«Could fingolimod provide cognitive benefits in patients with Huntington disease?»
Nature Reviews Neurology, junio de 2015. Doi:10.1038/nrneurol.2015.117