L’estudi el publica la revista Journal of Hepatology i s’ha elaborat dins el consorci europeu LiverScreen que coordina el Dr. Pere Ginés, cap del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic i i del grup Malalties cròniques del fetge: mecanismes moleculars i conseqüències clíniques de l’IDIBAPS, i en el que hi participen experts de diverses universitats internacionals. Els primers signants de l’estudi són la Dra. Isabel Graupera, hepatòloga de l’Hospital Clínic i investigadora del mateix grup de l’IDIBAPS, i el Dr. Miquel Serra-Burriel, investigador del Centre de Recerca en Economia de la Salut (CRES-UPF)
Les malalties del fetge per dipòsit de greix (NAFLD, en les seves sigles en anglès) i les relacionades amb l’alcohol (ALD) són actualment les principals causes de cronificació, càncer i mortalitat relacionades amb aquest òrgan en països desenvolupats. Els pacients en fases avançades tenen mal pronòstic, tant pel que fa a la supervivència, com a la qualitat de vida. Les malalties hepàtiques en estadis prematurs són asimptomàtiques, i per tant, la majoria de pacients es diagnostiquen en estadis avançats. No obstant això, hi ha una manca d’estratègies de cribratge en l’àmbit de la salut pública per a la detecció de la fibrosi hepàtica.
L’estudi publicat al Journal of Hepatology s’ha proposat explorar la rendibilitat d’una estratègia de cribratge en atenció primària de l’elastografia transitòria (TE). Es tracta d’una prova no invasiva que avalua l’elasticitat i la rigidesa hepàtica mitjançant ultrasons, com a mètode de cribratge per detectar la fibrosi hepàtica en l’atenció primària.
Un estudi internacional amb pacients de sis països
Per dur a terme la recerca, els investigadors van incloure 6.295 participants de sis països diferents (França, Espanya, Dinamarca, Regne Unit, Alemanya i Hong Kong). Corresponent a set estudis prospectius independents fets amb anterioritat (una cohort per país, exceptuant Espanya, amb dues), en els quals es van utilitzar TE com a mètode diagnòstic de fibrosi hepàtica. A Catalunya l’estudi va comptar amb la col·laboració dels Centres d’Atenció Primària de SAP Esquerra de Barcelona i Àrea Metropolitana Nord.
Les cohorts dels diferents països van estar formades per persones de diverses edats i factors de risc de tenir malalties hepàtiques cròniques. Les cohorts de Dinamarca, Espanya, França i el Regne Unit van ser dissenyades per obtenir biòpsies i confirmar la fibrosi hepàtica. Amb les dades es van definir els millors indicadors i es van aplicar a les cohorts per avaluar les taxes de prevalença de fibrosi significativa així com la precisió del diagnòstic.
Aquests resultats es van utilitzar per ajustar un model econòmic que compara dues vies diferents per detectar una fibrosi significativa: la via de detecció per TE en comparació amb l’estàndard de la via assistencial, basada en proves enzimàtiques del fetge.
“L’objectiu d’utilitzar la detecció de fibrosi no invasiva per TE com a intervenció de salut pública era aconseguir una identificació prèvia i més fiable del pacient, derivar-lo de manera oportuna a l’atenció especialitzada, donar-li un tractament adequat i incloure’l en programes de vigilància”, afirma Pere Ginés.
Una intervenció de salut pública eficient
L’estudi demostra que la detecció de fibrosi hepàtica amb algoritmes optimitzats és una intervenció de salut pública altament rendible, especialment en les primeres etapes de fibrosi, amb una probabilitat del 12% d’estalviar costos. “La implementació d’un programa de cribratge per a la detecció de fibrosi hepàtica, als centres d’atenció primària, és una intervenció altament cost-efectiva. Aquest plantejament podria representar una valuosa estratègia de salut pública. De fet, el NICE anglès ja ho recomana en pacients de risc”, afirma Miquel Serra-Burriel. “Com era d’esperar, quan ens centrem en pacients amb factors de risc de malalties hepàtiques cròniques, inclosos pacients amb diabetis, obesitat o consum perillós d’alcohol, el programa de cribatge és encara més rendible”, afegeix.
Segons els autors de l’estudi, per aplicar el cribatge hepàtic a partir de TE, caldria invertir entre 2.500 (població de risc) a 6.500 euros (població general) adaptats a la paritat del poder adquisitiu (PPP) per obtenir un any més de vida, ajustat per qualitat de vida.
En comparació amb les etapes posteriors de la malaltia hepàtica crònica, els cribratges de fibrosi hepàtica significativa donen com a resultat una millora deu vegades més gran d’eficiència, destacant la rellevància de la identificació precoç, la derivació i la vigilància d’aquests pacients.
De cara a futurs estudis, “s’hauria de provar si un enfocament basat en dos passos, amb l’ús de biomarcadors sèrics seguit de TE, seria rendible, i analitzar l’estalvi de costos que comportaria aquest sistema combinat en el cribatge de la població”, assenyala Isabel Graupera.
Un projecte internacional multidisciplinari
LiverScreen, amb la participació de professionals de la salut, economistes, estadístics i controladors de qualitat, ha rebut finançament dins d’EIT Health 2018, un projecte que promou la vida sana, l’envelliment actiu i la millora de la salut, en el marc del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Comissió Europea. També ha rebut una subvenció dins el Plan Nacional I+D+i, cofinançada per l’Institut de Salut Carlos III i Fons FEDERER de la Unió Europea.
El projecte el coordina el Dr. Pere Ginés i, a Catalunya, a més de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, hi participen l’Institut Català de la Salut i el CRES-UPF.
Referència de l’estudi:
Miquel Serra-Burriel, Isabel Graupera, Pere Torán, Maja Thiele, Dominique Roulot, Vicent Wai-Sun Wong, Indra Neil Guha, Núria Fabrellas, Anita Arslanow, Carmen Expósito, Rosario Hernández, Grace Lai-Hung Wong, David Harman, Sarwa Darwish Murad, Aleksander Krag, Guillem Pera, Paolo Angeli, Peter Galle, Guruprasad P. Aithal, Llorenç Caballeria, Laurent Castera, Pere Ginès, Frank Lammert
J Hepatol. 2019 Dec;71(6):1141-1151. doi: 10.1016/j.jhep.2019.08.019.
