La cirrosi i les seves conseqüències clíniques es poden agreujar a causa d’infeccions bacterianes, que poden provocar l’aparició de la Insuficiència Hepàtica Aguda sobre Crònica (Acute-on-Chronic Liver Failure, ACLF). Aquesta fase de la malaltia es caracteritza per una descompensació aguda i una fallada en la funció de múltiples òrgans (cor, ronyó, pulmons, cervell, etc), a més de la fallada hepàtica, i per aquest motiu és causa d’una elevada mortalitat. “Poc es coneix sobre els mecanismes cel·lulars i moleculars de l’ACLF amb el que no hi ha opcions terapèutiques disponibles. Fins ara, l’únic tractament definitiu era el trasplantament de fetge”, explica Jordi Gracia-Sancho. “La recerca i el desenvolupament de noves estratègies de diagnòstic i tractament per a l’ACLF resulta fonamental”, afegeix.
Diferents estudis han demostrat l’eficàcia de les estatines, fàrmacs inicialment dissenyats per controlar nivells elevats de colesterol, en la millora de la hipertensió portal i les seves complicacions en les fases primerenques de la cirrosi. Per a l’estudi a Gastroenterology, els investigadors s’han centrat en determinar si aquest tractament pot ser també eficaç en les fases més avançades.
Així, han desenvolupat un model animal d’ACLF a partir de la inducció d’una infecció bacteriana en rates amb malaltia hepàtica crònica avançada. Els investigadors han vist que el model animal mimetitza el que s’observa en els pacients amb aquesta malaltia, amb el que és vàlid per a desenvolupar estudis d’eficàcia amb fàrmacs.
Després d’aquesta observació, el següent pas ha estat provar si el tractament amb simvastatina és eficaç en la disminució de les complicacions de l’ACLF en el model. “Hem observat que milloren els símptomes associats a la malaltia, així com la supervivència. Això es deu a que disminueixen tant la inflamació sistèmica com la del fetge, el que comporta una millora en la microcirculació hepàtica i una disminució de la hipertensió portal”, explica Marina Vilaseca.
“Aquesta teràpia cobreix una necessitat per a un rang de la malaltia hepàtica crònica per al que no hi havia tractament. Fins ara havíem demostrat l’eficàcia de les estatines en diferents fases de la cirrosi, i els mecanismes moleculars responsables, però no en aquesta fase tan avançada”, assenyala Jordi Gracia-Sancho. “El següent pas és dur a terme un assaig clínic ben dissenyat per avaluar els bons resultats observats en el model preclínic”, conclou Jaume Bosch.
Referència de l’article:
Dinesh Mani Tripathi∗, Marina Vilaseca∗, Erica Lafoz, Hector Garcia-Caldero, Gabriela Viegas Haute, Anabel Fernández-Iglesias, Jarbas Rodrigues de Oliveira, Juan Carlos Garcia-Pagan, Jaime Bosch, Jordi Gracia-Sancho
Gastroenterology. DOI: https://doi.org/10.1053/j.gastro.2018.07.022