L’estudi, publicat al Journal of Clinical Oncology, l’ha coordinat el Dr. Josep M. Llovet, Catedràtic de Medicina-Oncologia Hepàtica a la UB, Professor ICREA de l’IDIBAPS on dirigeix el grup de Recerca traslacional en oncologia hepàtica i director del Liver Cancer Program a la Icahn School of Medicine at Mount Sinai de Nova York.
El carcinoma hepatocel·lular (HCC) és el tipus de càncer de fetge més freqüent i el sisè tumor més freqüent arreu del món. Tot i els avenços en la detecció precoç, la majoria dels pacients es diagnostiquen amb la malaltia avançada.
Els pacients amb HCC avançat o amb progressió de la malaltia després del tractament loco-regional es poden beneficiar de diferents tractaments sistèmics. El primer en demostrar benefici clínic va ser sorafenib, seguit de lenvaitinb en primera línia i altres teràpies moleculars en pacients que progressaven. Recentment, la combinació atezolizumab més bevacizumab ha mostrat un major benefici pel que fa a la supervivència respecte a sorafenib. Aquesta combinació és considera que ha iniciat una nova època en el maneig d’aquesta malaltia amb beneficis superiors als obtinguts fins ara. Els assaigs clínics ara en casos de HCC avançat exploren principalment l’ús d’aquestes combinacions.
La immunoteràpia ha tingut també resultats prometedors en pacients amb HCC avançat. S’han identificat diversos mecanismes que permeten a les cèl·lules canceroses evadir el sistema immunològic. Un d’aquests mecanismes és la interacció de la proteïna PD1 en els limfòcits amb PDL1 en les cèl·lules canceroses. “Aquestes observacions van portar al desenvolupament de fàrmacs dirigits contra PD1, com el nivolumab o pembrolizumab, que activen els limfòcits que es troben dins del tumor i indueixen respostes de llarga durada en el 15-20% dels casos ”, assenyala Josep M. Llovet.
L’ús de combinacions de tractaments que inclouen inhibidors de PD1 s’ha mostrat efectiu en molts tipus de tumors, com el càncer d’endometri o el càncer de pulmó de cèl·lules grans. La idea de combinar lenvatinib amb pembrolizumab es basa en la capacitat del primer per inhibir l’efecte proangiogènic (procés de creació de nous vasos sanguinis a partir dels existents, clau per a la progressió tumoral) i immunosupressor del microambient tumoral, que potenciaria la resposta immune antitumoral provocada pels anticossos PD-1 del segon.
En l’estudi publicat al JCO els investigadors han realitzat un assaig clínic de fase 1b per analitzar la seguretat, la tolerabilitat i el perfil d’eficàcia d’aquesta combinació de fàrmacs en 100 pacients amb HCC avançat. Aquesta combinació ha obtingut la designació breakthrough per la FDA.
En l’estudi hi van participar 100 pacients en primera línia de tractament als que es va fer un seguiment de prop d’11 mesos de mitjana. Els resultats demostren que la combinació millora l’activitat antitumoral dels fàrmacs per separat ja que actuen de forma sinèrgica i augmenta la sensibilitat dels tumors al tractament. Un 46% dels pacients va respondre al tractament amb durades de resposta superiors a 8 mesos, la supervivència va ser de 22 mesos i el temps sense reaparició de la malaltia va ser de 9 mesos. Aquest resultats demostren un impacte notable en l’activitat antitumoral de la combinació, els efectes adversos de la qual van ser tolerables.
“Aquests resultats s’estan confirmant en un assaig de fase 3 per determinar si la combinació de pembrolizumab i lenvatinib és més eficaç que l’ús de lenvatinib en el tractament de primera línia del carcinoma hepatocel·lular avançat”, conclou el Dr. Llovet, investigador principal de l’estudi.
Referència de l’estudi:
Richard S. Finn, Masafumi Ikeda, Andrew X. Zhu, MD, Max W. Sung, Ari D. Baron, Masatoshi Kudo, Takuji Okusaka, Masahiro Kobayashi, Hiromitsu Kumada, Shuichi Kaneko, Marc Pracht, MSc, Konstantin Mamontov, Tim Meyer, Tomoki Kubota, Corina E. Dutcus, Kenichi Saito, Abby B. Siegel, Leonid Dubrovsky, Kalgi Mody, Josep M. Llovet.
J Clin Oncol. 2020 Jul 27:JCO2000808. doi: 10.1200/JCO.20.00808.
