Segons l'estudi, l'enfocament multimodal de ressonància magnètica permet identificar alteracions estructurals i funcionals en la connectivitat cerebral. Mitjançant la combinació de les dues tècniques de ressonància magnètica es mostra com la lesió dels tractes de substància blanca es relaciona amb l'activitat de la xarxa cortical durant una tasca de memòria de treball. Van participar en la investigació 19 pacients crònics, amb traumatisme cranioencefàlic greu i evidència de lesió traumàtica axonal, i 19 controls sans. Un baix rendiment es correlaciona amb la disminució de l'activitat en les àrees corticals que formen la xarxa neuronal encarregada de la memòria i també amb menys desactivació de la xarxa de mode per defecte (default model network o DMI). La DMI és una àmplia xarxa neuronal activa durant el repòs o l'activitat de caràcter introspectiu que es desactiva quan l'atenció se centra en tasques externes.
En conclusió, la persistència dels dèficits en la memòria de treball després d'una lesió traumàtica difusa al cervell poden explicar-se pels danys en la connectivitat estructural. Segons un Editorial publicat juntament amb l'article a Neurology, les investigacions futures han d'incloure poblacions amb un espectre més ampli de lesió cerebral traumàtica aguda així com pacients en fase aguda després de la lesió, en lloc de centrar-se en pacients amb lesions cerebrals traumàtiques greus.