El treball publicat a la revista Current Biology, amb Albert Herms com a primer signant i el Dr. Albert Pol com a darrer, demostra que l’acumulació de greix per part de les cèl·lules hepàtiques no es homogènia. El fetge és vital pel metabolisme lipídic i contínuament utilitza greixos per sintetitzar molècules lipídiques com les lipoproteïnes, les sals biliar, els cossos cetònics o diferents hormones. Segons han pogut observar els investigadors IDIBAPS, per minimitzar els efectes de la lipotoxicitat algunes cèl•lules hepàtiques s’especialitzen en captar i acumular greixos dins dels Cossos Lipídics i distribuir-los a les cèl·lules veïnes quan els necessiten. Aquestes cèl·lules, que reben el dany causat per l’acumulació dels lípids, o lipotoxicitat, funcionen doncs com un teixit adipós dins dels fetge. Els mecanismes que determinen aquesta capacitat cel·lular no son genètics i per tant reversibles; diferents hepatòcits duran a terme aquesta funció en diferents moments i per això aquest mecanisme redueix la probabilitat que una determinada cèl·lula quedi massa afectada pel efectes tòxics del greix. Aquest tipus d’organització social també s’observa en poblacions d’organismes unicel·lulars com els llevats, suggerint que és un mecanisme conservat evolutivament.
El segon estudi, publicat a Journal of Cell Biology, amb Adam Kassan, Albert Herms i Andrea Fernández-Vidal com a primers autors (els dos primers van ser beneficiaris d’una beca predoctoral de l’IDIBAPS), i el Dr. Albert Pol de nou com a darrer, estudia la biogènesi dels Cossos Lipídics. Aquest treball s’ha fet en col•laboració amb la University of Queensland (Australia) i la University of California (EE.UU.). Les seves conclusions expliquen com en determinats punts del reticle endoplasmàtic s’hi aprecien Cossos Lipídics primerencs en forma de petites protuberàncies a la bicapa lipídica. Si augmenta la concentració de lípids a la cèl·lula, es conduiran ràpidament cap a aquests punts per emmagatzemar-los de la manera més segura possible dins de Cossos Lipídics. Es tracta d’un procés ràpid que dura poc més de cinc minuts i evita efectes nocius a la cèl•lula. Algunes molècules, com l’Acil-CoA sintetasa 3, juguen un paper central en la creació d’aquestes estructures.
La lipotoxicitat, bàsicament associada a l’estrès oxidatiu, provoca dany cel·lular progressiu i finalment la mort de les cèl·lules. Això pot desembocar en patologies com diabetis, hipertensió, malalties cardiovasculars, esteatohepatitis o cirrosi. Així doncs, conèixer bé els mecanismes biològics amb els quals es gestiona la lipotoxicitat podria portar a la identificació de dianes o el disseny d’estratègies terapèutiques per a un ampli ventall de malalties. El Grup IDIBAPS encapçalat pel Dr. Albert Pol desenvolupa una recerca bàsica que busca resposta als interrogants de la recerca clínica. La seva tasca, en el marc del nou Equip IDIBAPS Compartiments Cel·lulars i Senyalització, vol posar a disposició dels investigadors més aplicats una àmplia experiència en tècniques avançades de microscòpia electrònica i confocal, biologia molecular, citometria de flux, bioquímica i fraccionament subcel·lular, entre d’altres.
Referència dels articles: Herms A, Bosch M, Ariotti N, Reddy BJ, Fajardo A, Fernández-Vidal A, Alvarez-Guaita A, Fernández-Rojo MA, Rentero C, Tebar F, Enrich C, Geli MI, Parton RG, Gross SP, Pol A.Cell-to-cell heterogeneity in lipid droplets suggests a mechanism to reduce lipotoxicity. CurrBiol. 2013 Aug 5;23(15):1489-96. doi: 10.1016/j.cub.2013.06.032. Epub 2013 Jul 18. Abstract
Kassan A, Herms A, Fernández-Vidal A, Bosch M, Schieber NL, Reddy BJ, Fajardo A, Gelabert-Baldrich M, Tebar F, Enrich C, Gross SP, Parton RG, Pol A. Acyl-CoA synthetase 3 promotes lipid droplet biogenesis in ER microdomains.J Cell Biol. 2013 Dec 23;203(6):985-1001. doi: 10.1083/jcb.201305142. Abstract