El limfoma de Burkitt és un tipus de limfoma no Hodgkin agressiu de les cèl·lules B, de baixa prevalença i que afecta, sobretot, a nens i adults joves. Es caracteritza per tenir una alteració cromosòmica en el gen MYC. En els darrers anys, i gràcies a les tècniques de seqüenciació genòmica, el coneixement sobre els limfomes pediàtrics i d’adults joves ha augmentat de forma considerable i s’han identificat nous subtipus que afecten aquesta població.
Un d’aquests nous subtipus és el Limfoma Burkitt-like amb alteració de 11q, que té una morfologia i patró genòmic similar, però que no té l’alteració a MYC i en canvi té una alteració en el cromosoma 11. “Entendre la natura d’aquest subtipus de limfoma pediàtric és molt important a nivell clínic per poder definir l’estratègia de tractament més apropiada en un futur proper”, explica Itziar Salaverria, coordinadora de l’estudi.
En l’article, publicat a la revista Haematologica, els investigadors han realitzat una anàlisi per determinar les alteracions genètiques i moleculars que es donen en aquest subtipus de limfoma que fins ara estava poc caracteritzat. Van buscar a les bases de dades de pacients casos que potencialment podrien pertànyer a aquest subtipus provisional. Se’n van trobar 8 i s’hi van afegir 3 nous casos de recent diagnòstic.
Els resultats de l’estudi demostren que els pacients classificats com a Burkitt-like amb alteració de 11q tenien malaltia nodal (poc freqüent en el context del limfoma de Burkitt) i amb un perfil de mutacions i morfològic diferent. Cap dels casos tenia l’alteració del gen MYC, el que és clau per diferenciar aquesta malaltia del Limfoma de Burkitt.
“Aquest limfoma de cèl·lules B amb alteracions al cromosoma 11 és una malaltia més similar a altres tipus de limfoma, com el limfoma difús de cèl·lules B gran o el limfoma B d’alt grau, i s’hauria de reconsiderar la seva classificació com a limfoma de tipus Burkitt”, explica Itziar Salaverria. “Els protocols per al tractament dels limfomes pediàtrics són molt generals. Tenir la capacitat d’identificar aquests tumors és molt important ja que amb el tractament adient el pronòstic és més favorable. Caldrà realitzar nous estudis clínics per determinar quina és la millor estratègia terapèutica”, conclou la investigadora.
Referència de l’estudi:
Gonzalez-Farre B, Ramis-Zaldivar JE, Salmeron-Villalobos J, Balagué O, Celis V, Verdu-Amoros J, Nadeu F, Sábado C, Ferrández A, Garrido M, García-Bragado F, de la Maya MD, Vagace JM, Panizo CM, Astigarraga I, Andrés M, Jaffe ES, Campo E, Salaverria I. Haematologica. 2019 Feb 7. pii: haematol.2018.207928. doi: 10.3324/haematol.2018.207928
