La pandèmia COVID-19 i la situació de confinament poden fer augmentar l’ansietat i els símptomes depressius en la població. Diversos organismes han proporcionat recomanacions per fer front a aquests símptomes, però com que és el primer cop que es viu una pandèmia mundial d’aquestes característiques, la majoria de les recomanacions es basen en estudis sobre experiències d’aïllament diferents. Per exemple, en l’aïllament individual que viuen els presos o en estudis sobre el malestar psicològic de la població que ha passat per esdeveniments com desastres naturals. Cap estudi fins al moment ha investigat quines conductes poden protegir contra aquests símptomes de malestar psicològic durant la situació actual.
Per aportar proves en aquest àmbit, des del Servei de Psiquiatria i Psicologia per a Adults de l’Hospital Clínic de Barcelona i des de l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) es va realitzar una gran enquesta en població adulta espanyola dues setmanes després de que s’establís la quarantena a tot el país. L'enquesta es va realitzar de forma anònima mitjançant un qüestionari en línia, a través del sistema de l’Hospital Clínic, i es va distribuir a través de les xarxes socials. Incloïa qüestions sociodemogràfiques i laborals com les franges d’edat, el sexe, tenir menors o altres persones dependents al càrrec, la quantitat de teletreball i de treball presencial, el risc percebut de pèrdua de feina relacionada amb la pandèmia... També incloïa preguntes sobre el risc de que parents i persones properes tinguessin la COVID-19 o que els pogués afectar de forma greu.
D’altra banda, es va demanar als participants que valoressin la freqüència de diverses conductes durant les dues darreres setmanes. Com, per exemple, seguir una rutina, parlar amb els familiars i amics, fer exercici físic, seguir una dieta sana i equilibrada, beure aigua, llegir notícies sobre la COVID-19 molt sovint, practicar les seves aficions, passar temps a l’aire lliure o fer activitats relaxants com escoltar música, fer ioga o jardineria.
En total van participar en l’enquesta 5.545 persones. D’aquestes, es van descartar aquells amb respostes inexactes, de manera que quedaven un total de 4.399 d’enquestats dels quals es va poder analitzar els nivells d’ansietat i depressió, així com les conductes per fer-hi front. El 73% de les dones enquestades van mostrar símptomes d'ansietat o depressió. En la majoria dels casos eren símptomes lleus, tot i que un 10% d’elles sí que va mostrar símptomes greus d’alguna d’aquestes dues afectacions.
Quant a les conductes que van mostrar un efecte protector sobre aquests símptomes, es va veure que seguir una dieta sana i no llegir notícies sobre COVID-19 molt sovint van ser els millors predictors de nivells inferiors d’ansietat.
Altres conductes que també es va veure que podrien servir per reduir els nivells d’ansietat van ser aprofitar l'ocasió del confinament per dur a terme aficions i no parlar amb familiars o amics molt sovint.
Pel que fa a la depressió seguir una dieta sana, mantenir una rutina, no llegir notícies sobre la COVID-19 molt sovint, practicar aficions i passar temps a l’aire lliure van ser els millors predictors de nivells més baixos de símptomes depressius.
Els beneficis de l'exercici físic, beure aigua sovint o fer activitats relaxants no es va poder demostrar que disminuïssin l’ansietat o la depressió.
Els factors personals associats a una major ansietat i símptomes depressius eren el risc de pèrdua de feina, tenir símptomes de la COVID-19 sense diagnòstic o haver rebut en algun moment de la vida un tractament de salut mental durant almenys tres mesos. Tenir menors o persones dependents a càrrec s’associava a símptomes d’ansietat més elevats.
Tot i que l’enquesta compta amb un gran nombre de participants, i això fa que sigui més fiable, també té algunes limitacions. En primer lloc, aquest tipus d’estudis, anomenats transversals, serveixen per detectar associacions, però no es pot determinar la direcció d'aquestes associacions. És a dir, pot ser que el fet de practicar aficions comporti una reducció dels nivells de símptomes depressius, però també podria ocórrer a la inversa: les persones amb menys símptomes depressius podrien estar més disposades a practicar aficions.
Serien necessaris estudis longitudinals (que observen als participants no només en un moment puntual, sinó en diferents intervals de temps) per poder aclarir aquestes relacions.
En segon lloc, l’estudi utilitza una mostra amb una sobrerepresentació de dones de 35 a 44 anys i una infrarrepresentació d’homes i de persones majors de 75 anys, en comparació amb la població general espanyola. Aquesta limitació és força rellevant ja que, almenys en aquesta mostra, la presència de símptomes depenia substancialment de l’edat i del sexe (eren molt més comuns en dones). Tot i això, l’objectiu de l’estudi era identificar les conductes que potencialment poden ajudar a fer front a aquests símptomes.
Malgrat aquestes limitacions, aquest estudi suggereix que algunes conductes molt senzilles poden protegir contra l’ansietat i els símptomes depressius durant la pandèmia i la situació de confinament deguda a la COVID-19. Es tracta de comportaments que poden ser fàcilment aconsellats pels organismes de salut o per diferents professionals sanitaris, així com pels responsables polítics, per orientar al públic durant una situació tan excepcional com la que s’està vivint.
Font: Dr. Eduard Vieta, Institut Clínic de Neurociències, Hospital Clínic de Barcelona i Dr. Joaquim Raduà, Grup de recerca Imatge dels trastorns relacionats amb l'estat d'ànim i l'ansietat (IMARD), Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)