Els professionals que duen a terme tant tasques assistencials com de recerca juguen un paper fonamental en la transformació dels resultats de la investigació biomèdica en tractaments i tecnologies aplicables a la pràctica clínica. Aquesta figura, coneguda amb el nom de “clinician-scientist”, però, costa cada vegada més de trobar als centres de recerca. Els motius són diversos. Des de la creixent pressió assistencial, que limita la dedicació a la recerca, fins a la cada vegada més exigent carrera investigadora, on la progressió és altament competitiva.
“A l’IDIBAPS sabem de la importància de la figura de clinician-scientist per a la recerca translacional. Entenem que cal promoure-la i potenciar-la. Per això disposem de programes específics per aquests professionals”, declara Gemma Llaverias, responsable de Coordinació Científica de l’IDIBAPS.
La carrera investigadora a l’IDIBAPS-Fundació Clínic
L'existència d'una carrera investigadora atractiva i eficient demana posicions ben definides, així com perspectives professionals clares, un bon finançament i eines de suport al desenvolupament professional, entre d’altres. Com indiquen les recomanacions europees, des de 2014, l’IDIBAPS–Fundació Clínic compta amb una estratègia de carrera investigadora que estableix quatre grans categories d'investigadors: R1, investigadors predoctorals, R2, investigadors postdoctorals, R3, investigadors establerts, i R4, caps de grup.
“Cadascuna d’aquestes quatre categories conté una via professional especial per als clinician-scientists, paral·lela a la dels investigadors dedicats al cent per cent a la recerca”, assenyala Llaverias. “Per exemple, a l’etapa predoctoral, hi ha contractes específics, com els “Río Hortega” convocats per l’Institut de Salut Carlos III, perquè el personal clínic pugui dedicar-se a la recerca de manera intensiva durant 2 anys, en acabar la residència”
Programes 50/50 i 80/20
El primer programa que es va posar en marxa a l’IDIBAPS, ara fa 10 anys, va ser el 50/50. L’objectiu és facilitar que metges especialistes, joves, consolidats, de l’Hospital Clínic dediquin el cinquanta per cent de la jornada laboral a la recerca i l’altra meitat a l’atenció dels pacients. “Compaginar la investigació amb l’assistència és un aspecte clau del programa que et permet desenvolupar una línia de recerca clínica centrada en les necessitats dels pacients”, declara Sara Llufriu, cap del grup IDIBAPS Imatge avançada en malalties neuroimmunològiques (ImaginEM) i beneficiària del programa 50/50. Opinió que comparteix Gisela Sugranyes, també beneficiaria del programa i líder del grup Neuroimatge multimodal en psicosi d'inici recent i d'alt risc de l’IDIBAPS. “Disposar d’aquest temps protegit per dedicar a la recerca, sense perdre el contacte amb el pacient, ajuda a identificar preguntes científiques rellevants a la pràctica clínica i a tenir present el retorn dels resultats a la consulta o al llit de l’hospital”.
Per ambdues investigadores, participar del programa 50/50 els ha permès formar grups de recerca propis i consolidar la carrera investigadora. En canvi, Mariona Cid ja liderava el grup Vasculitis sistèmiques quan va entrar dins del programa 80/20 de l’IDIBAPS. Iniciat l’any 2013, el 80/20 ofereix a clinician-scientists consolidats l’oportunitat de dedicar el 80 % del seu temps a la investigació durant tres anys, prorrogables fins a un total de 5. El programa funciona mitjançant la intensificació de l’activitat investigadora. És a dir, per tal d’alliberar al metge o metgessa d’una part de les seves tasques assistencials, l’IDIBAPS contracta una persona perquè atengui els pacients en el seu lloc. D’aquesta manera, el clinician-scientist pot dedicar aquest temps a la recerca. “Vaig aplicar al programa amb uns objectius molt concrets. No només científics, d’incrementar el nombre i qualitat de publicacions o les col·laboracions internacionals, sinó també estratègics, com ara incorporar noves tecnologies a l’Institut, aconseguir contractes amb empreses o preparar la nova generació d’investigadors per garantir el relleu generacional. I ho vaig aconseguir”.
Llufriu, Sugranyes i Cid destaquen per la seva motivació, interès i qualitat en la recerca. El camí, però, no els ha estat fàcil, ja que tant l’activitat d’investigació com l’assistencial requereixen molt temps i recursos. “No es tracta només de dissenyar i dur a terme projectes, sinó també de buscar finançament o establir xarxes de col·laboració. Sense el programa, hauria estat difícil compaginar la meva vida personal i professional, perquè el temps que dedicaria a la recerca quedaria fora de l’horari laboral”, assenyala Llufriu. “Si bé l’Hospital Clínic és un entorn favorable a la recerca d’excel·lència, el programa 50/50 m’ha permès desenvolupar la carrera investigadora de forma diferencial respecte a si no n’hagués format part, en atorgar-me un temps i recursos que d’altra manera no hagués pogut disposar”, afegeix Sugranyes. “Estic molt agraïda al programa 80/20. La meva trajectòria com a clinician-scientist és fruit d’una entrega personal molt forta, una atracció innata cap a conèixer les bases biològiques i moleculars de les malalties, i un sacrifici personal molt gran. A més, fa uns anys, la vida em va deparar una malaltia greu i llarga com a sorpresa. Si he pogut remuntar en aquestes circumstàncies adverses, és gràcies a l’ajut imprescindible que va ser en aquells moments el 80/20”, conclou Cid.
Programa de recerca col·laborativa per a metges (PhD4MD)
Entre 2015 i 2018, l’IDIBAPS, juntament amb l’Institut de Recerca Biomèdica Vall d’Hebron (VHIR), el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), va obrir quatre convocatòries d’un programa de formació predoctoral propi per a professionals clínics anomenat PhD4MD.
El programa ofereix a metges especialistes la possibilitat de treballar en un projecte col·laboratiu entre un grup de recerca bàsica del CRG o l’IRB i un grup de recerca translacional de l’IDIBAPS o el VHIR. “Sempre m’ha interessat adquirir coneixements, més enllà de la clínica, sobre com funcionen les cèl·lules i els processos que desencadenen les malalties i el programa PhD4MD em va semblar una bona oportunitat per assolir l’objectiu”, declara Irene López Oreja, metgessa especialista de la Unitat d’Hematopatologia del Servei d'Anatomia Patològica de l’Hospital Clínic i beneficiària del PhD4MD. La tesi doctoral de López Oreja va ser codirigida per Juan Valcárcel, líder del grup Regulació de l'splicing alternatiu de pre-ARNm durant la diferenciació cel·lular el desenvolupament i la malaltia del CRG, i Dolors Colomer, cap del grup IDIBAPS Teràpies experimentals en neoplàsies limfoides.
“La recerca del grup de l’Hospital Clínic-IDIBAPS té un vessant molt més translacional i aplicada a la investigació de teràpies contra la leucèmia limfocítica crònica. En canvi, l’equip del CRG se centra en l’estudi de l’splicing, o empalmament, alternatiu, un procés que té lloc durant la maduració de l’ARN missatger”, comenta López Oreja. “No obstant això, la interacció entre els dos laboratoris i la combinació de la seva experiència ha estat clau per l’èxit del projecte de la meva tesi doctoral. Un projecte que cap dels dos equips hauria pogut dur a terme per separat”.
A més, la investigadora destaca que gràcies al programa de doctorat PhD4MD disposa del coneixement necessari per entendre tant els conceptes que es treballen a la investigació bàsica com a la clínica. “Sovint trobem certa desconnexió entre els dos àmbits, fet que dificulta la col·laboració i el diàleg. Per això, resulta clau disposar d’una figura que entengui ambdós llenguatges i faci d’enllaç, tot i que no sempre és una tasca senzilla”.
Actualment, López Oreja treballa a temps complet en tasques assistencials. No obstant això, la seva intenció, en un futur pròxim, és dedicar-se tant a la pràctica clínica, com a la recerca.
Programa internacional de formació en investigació biomèdica per a clinician-scientists (BITRECS)
Amb l’esperit de donar continuïtat a la figura de clinician-scientist més enllà del doctorat, l’IDIBAPS va iniciar, l’any 2017, el programa BITRECS, cofinançat amb fons europeus i la Fundació “La Caixa”. Durant tres anys, la dedicació exclusiva a la recerca permet als beneficiaris continuar formant-se i avançar en la carrera investigadora.
“Formar part del programa BITRECS m’ha permès millorar les habilitats dins del laboratori, alhora que ha estimulat el meu pensament crític i ha impulsat el meu creixement com a investigador translacional. Un creixement avalat per les publicacions científiques derivades del meu treball i l’ampliació de la meva xarxa de contactes amb altres institucions”, assenyala Gerardo Rodríguez-Lobato, metge especialista de l’Institut Clínic de Malalties Hematològiques i Oncològiques de l’Hospital Clínic i beneficiari del programa BITRECS fins al desembre del 2021.
La recerca postdoctoral de Rodríguez-Lobato es va centrar en l’estudi de les cèl·lules T amb receptors quimèrics d’antígens (CAR-T) en mieloma múltiple. L’investigador va formar part del grup IDIBAPS Mieloma, amiloidosi, macroglobulinèmia i altres gammapaties sota la direcció de Carlos Fernández de Larrea, però també va realitzar una estada de recerca a la Universitat de Würzburg per completar la formació. ”Viure un any a Alemanya va resultar molt enriquidor a escala professional, però sobretot en l'àmbit personal, ja que em va permetre conèixer una altra cultura, idioma, tradicions i maneres de fer”.
Rodríguez-Lobato destaca el treball al laboratori com el factor que va canviar la seva manera d’entendre la medicina i el desenvolupament tecnològic. “La formació en medicina ofereix molt poques oportunitats per aprofundir en el món de la investigació. No obstant això, la interrelació entre la ciència i la pràctica clínica és fonamental per respondre els dubtes que sorgeixen a la consulta o a l’hospital, de manera que les solucions arribin al pacient el més ràpid possible. En aquest sentit, valoro de forma molt positiva el programa BITRECS”, emfatitza. “Així, tot i que la meva posició actual és assistencial al Servei d’Hematologia de l’Hospital Clínic, encara col·laboro amb el grup de Fernández de Larrea per a desenvolupar noves teràpies contra el mieloma basades en les cèl·lules CAR-T”.
Aquest contingut s’ha elaborat gràcies al suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).