L’article l’ha coordinat el Dr. Josep M. Llovet, Catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, Professor ICREA de l’IDIBAPS, on dirigeix el grup de Recerca translacional en oncologia hepàtica, i director del Liver Cancer Program a la Icahn School of Medicine at Mount Sinai de Nova York. També hi ha participat la Dra. Roser Pinyol, del mateix grup de l’IDIBAPS i professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.
El carcinoma hepatocel·lular (HCC) representa més d’un 90% dels casos de càncer de fetge i suposa la segona causa de mort per càncer amb una incidència creixent a tot el món. L’esperança de vida dels pacients amb aquest càncer ha millorat amb la implementació de la immunoteràpia i teràpies dirigides.
Tot i que s’han identificat les principals característiques moleculars de l’HCC i s’han definit les classes immunes -que indiquen si un tumor respondrà o no a la immunoteràpia-, només un 25% dels tumors conté una diana per a la que hi hagi un tractament.
El carcinoma hepatocel·lular avançat és resistent a la quimioteràpia i a la radioteràpia, el que limita les opcions terapèutiques. L’aprovació l’any 2007 del sorafenib, el primer tractament sistèmic per l’HCC, va canviar de forma radical les perspectives per als pacients. Des d’aleshores s’han aprovat diferents tractaments sistèmics en primera i segona línia.
Una nova era en el tractament del carcinoma hepatocel·lular
L’any 2020 va començar una nova etapa en el tractament de la malaltia basada en l’ús de combinacions d’immunoteràpies. Això es deu a la superioritat de la combinació d’atezolizumab (un inhibidor de PD-L1 que reforça la capacitat del sistema immunitari per atacar el càncer) i bevacizumab (un inhibidor que frena la formació de nous vasos sanguinis) enfront el Sorafenib, tant pel que fa a la supervivència dels pacients com al temps sense progressió de la malaltia.
En aquesta revisió els investigadors proporcionen una descripció integrada dels mecanismes moleculars que defineixen l’origen i evolució de l’HCC (Figura 1), així com els drivers oncogènics i les classes moleculars i immunes. També s’avaluen les darrers avenços i l’aprovació d’altres tractaments sistèmics moleculars i immunes i proporcionen un nou esquema terapèutic que integra tots els fàrmacs disponibles en l’actualitat i la seva seqüenciació.
D’altra banda, “avaluem com aquest coneixement es pot traslladar a l’oncologia de precisió proporcionant perspectiva sobre el paper de les teràpies sistèmiques en HCC en el maneig de la malaltia i la transició de tractaments locorregionals a tractaments sistèmics”. “Finalment, proposem un nou esquema de seqüenciació del tractament sistèmic, on s’integren tots els fàrmacs actualment aprovats i la jerarquia en la utilització”, apunta el Dr. Llovet.
L’article també recull l’evidència existent sobre els nous tractaments moleculars i immunes en fases inicials d’assaigs clínics per ajudar en la presa de decisió clínica, així com informació sobre nous assajos clínics i biomarcadors i disseny d’assajos per a futures investigacions.
Referència de l’article:
Llovet JM, Pinyol R, Kelley RK, El-Khoueiry A, Reeves HL, Wang XW, Gores GJ, Villanueva A. Molecular pathogenesis and systemic therapies for hepatocellular carcinoma. Nat Cancer 2022 ;3:386-401. doi: 10.1038/s43018-022-00357-2. Epub 2022 Apr 28.
