Segons l'Asociación Española contra el Cáncer, el tumor maligne de més incidència a l'Estat és el càncer de còlon. Les últimes dades de SEOM (Sociedad Española de Oncología Médica), apunten a una incidència estimada l'any 2017 de 34.332 casos de càncer de còlon i recte, la qual cosa significa gairebé cent al dia. Catalunya, amb 5.449 persones, és la segona comunitat on més casos nous es van registrar. Aquesta xifra representa el 15,87% sobre el total. Per ajudar a combatre la seva incidència, l'any 2000 es va crear el Programa de Cribratge de Càncer de Còlon i recte (PPCR), un programa de prevenció, que va començar a algunes comunitats autònomes i al qual s'han anat incorporant progressivament la majoria d'elles, fins a configurar una xarxa estatal de cribratge.
S'estima que mitjançant el PPCR es realitzaran a l'Estat 143.914 colonoscòpies l'any. Catalunya, amb 22.644 proves anuals (un 15,73% del total), és la segona comunitat que realitza un nombre més gran de colonoscòpies d'acord amb el PPCR. De totes les que es realitzin a l'Estat, la previsió és que a gairebé 35.000, i prop de 6.000 en el cas de Catalunya, es detectin pòlips adenomatosos i serrats de risc alt o mig, aquells que són precursors de càncer. Al mateix temps, es destaca que en aquestes proves hi ha una important taxa d'inadequació per avançament de l'interval. I es calcula que cada any, a l'Estat, entre 4.000 i 8.000 pacients se sotmetran a una colonoscòpia de control sense ser necessari, uns 600-1.200 a Catalunya. En tots aquests casos, a més de provocar-los molèsties innecessàries, podria existir un risc de complicacions com possibles perforacions o sagnat. Tot això, sense oblidar la indeguda despesa sanitària per a la Sanitat Pública a realitzar unes proves mèdiques que no s'haurien de fer.
Tenint en compte aquestes circumstàncies, optimitzar l'ús de la colonoscòpia, els intervals de seguiment i incrementar les probabilitats de detectar lesiones és clau. Amb aquest triple propòsit s'ha creat COLONCOP. Una aplicació que facilita als professionals sanitaris, especialment als metges d'atenció primària, de Família i els especialistes, la presa de decisions sobre quan i amb quina freqüència s'ha de realitzar aquesta prova, així com una recomanació de la correcta prevenció de lesions neoplàsiques del còlon i sobre la vigilància segons els antecedents personals i familiars de pòlips i càncer de còlon i recte.
El Dr. Antonio Hervás, especialista de l'Hospital Reina Sofía en Aparell Digestiu i membre de l'Asociación Española de Gastroenterología, i la Dra. Montserrat Andreu, especialista en Aparell Digestiu de l'Hospital del Mar de Barcelona, han sigut els responsables de coordinar el desenvolupament de l'aplicació. El projecte ha estat impulsat dins el marc del Pla Estratègic sobre el maneig de les neoplàsies de còlon i recte de la Societat Catalana de Digestologia. L'aplicació, que ha comptat amb el patrocini de Norgine, està avalada científicament per l'Asociación Española de Gastroenterología (AEG), la Societat Catalana de Digestologia (SCD) i la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva (SEED).
Junt amb els coordinadors de l'app, l'eina compta amb un Comitè Científic compost pels especialistes Francesc Balaguer Prunés, Cap de Servei de Gastroenterologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Xavier Bessa Caserras, Cap de Servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital del Mar de Barcelona, Juanjo Mascort Roca, metge de família de la JABS la Florida Sud de l'ICS de l'Hospitalet de Llobregat, i María Pellisé Urquiza, adjunta del Servei de Gastroenterologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Com s'utilitza
A la vegada, l'eina informa sobre si es compleixen els criteris de càncer familiar, així com de la necessitat o no dels pacients de ser derivats a una consulta especialitzada per precisar un estudi o seguiment específic.