Un treball publicat recentment a la revista Blood demostra que identificar si la citopènia és autoimmune podria tenir utilitats no només en el pronòstic sinó també en el tractament de la LLC. El treball té com a primera signant a la Dra. Carol Moreno i com a darrer al Dr. Emili Montserrat, de l’equip IDIBAPS Hemato-Oncologia i ha comptat amb la col·laboració de diversos serveis del Clínic.
L’estudi publicat a Blood va incloure una mostra de 960 pacients amb LLC de l’Hospital Clínic, el 7% dels quals presentaven citopènia autoimmune. Tot i que es va observar una clara associació entre la presència de trastorns autoimmunes i d’altres variables que indiquen un mal pronòstic, com l’elevat recompte de limfòcits o l’expressió augmentada dels gen ZAP-70 i CD38, l’evolució dels pacients amb una citopènia d’origen no va ser significativament diferent del de la resta. Molt més important encara va ser el fet que aquells pacients amb una malaltia en un estat avançat tenien millor pronòstic si l’anèmia o la plaquetopènia es devia a un mecanisme autoimmune que si era produïda per una infiltració massiva i mal funcionament de la medul·la òssia. La supervivència promig era de 7,4 anys en el primer grup i de 3,7 anys en el segon.
Aquests resultats demostren que cal tenir en compte l’origen de la citopènia en la classificació de la gravetat dels pacients amb LLC. En aquests moments, però, un percentatge important de pacients, aquells amb una citopènia autoimmune, segueixen classificant-se de en un estadi de gravetat que no els pertoca. En una editorial de la Dra. Claire Dearden que acompanya a aquest article s’assenyala la importància del mateix i fins i tot es suggereix la necessitat de modificar els sistemes de classificació pronòstica dels malalts amb LLC d’acord amb les troballes dels investigadors del Clínic-IDIBAPS.