S'ha hipotetitzat que els efectes preventius de la paritat en el desenvolupament de càncer poden ser deguts a alteracions en el nombre o les propietats de les cèl·lules epitelials mamàries progenitores. Aquests canvis farien que aquestes cèl·lules mare fossin menys susceptibles a l'oncogènesi. En el present estudi s'ha analitzat la freqüència relativa i els perfils moleculars de quatre tipus de cèl·lules (CD24+ luminal, CD10+ mioepitelials, lin-/CD24-/CD44+ progenitores enriquides i fibroblasts de l'estroma), aïllades de teixit mamari normal de dones premenopàusiques que havien tingut cap, un o diversos fills. En les dones que havien tingut fills es va observar una reducció en l'activitat de molts gens i en les vies involucrades en el desenvolupament, la diferenciació i la regulació del cicle cel·lular, efectes que poden contribuir a la disminució del risc de càncer de mama.
Els investigadors van identificar a més una subpoblació cel·lular caracteritzada per expressar alts nivells de p27 (CD44+ p27+), la qual disminuïa dràsticament amb l'embaràs. Aquesta subpoblació no disminuïa en teixits de dones portadores d'una mutació a BRCA1/BRCA2, que augmenta el risc de patir càncer de mama. Així doncs, els resultats de la investigació apunten a les cèl·lules CD44+ p27+ com a possibles progenitores del càncer de mama receptor d'estrogen positiu (ER +), la seva forma més comuna. A partir d'aquests resultats van analitzar quines vies controlaven la freqüència d'aquest tipus cel·lular, i es va comprovar que la inhibició de certes vies moleculars pot disminuir la presència de cèl·lules p27+.
Aquests resultats poden tenir un gran impacte en el disseny de mesures preventives, ja que per primera vegada s’identifica la cèl·lula que originaria el càncer de mama i es demostra que inhibint algunes proteïnes es podia reduir de manera molt important aquesta població cel·lular. S'obre doncs una via totalment innovadora que podria permetre el desenvolupament d'estratègies prevenció, i fins i tot de tractament, disminuint la presència de cèl·lules p27+ a l'epiteli mamari. Caldrà analitzar grans cohorts de dones amb els seus factors de risc ben detallats i un seguiment a llarg termini per determinar de manera concloent la relació entre el nombre de cèl·lules p27+, l'activitat de les vies de senyalització relacionades amb la paritat i el risc de càncer de mama.
Referència: Sibgat Choudhury, Vanessa Almendro, et al. Molecular Profiling of Human Mammary Gland Links Breast Cancer Risk to a p27+ Cell Population with Progenitor Characteristics. Cell Stem Cell 13, 1–14. Ahead of print.
