La sèpsia és un quadre clínic greu, que afecta més de 20 milions de persones al món cada any essent responsable de més morts que el càncer de mama, el càncer de pròstata i la SIDA junts. Encara que el seu pes és major en els països en vies de desenvolupament (és la principal causa de mort maternoinfantil), la seva incidència augmenta també als països desenvolupats per l'aparició de soques bacterianes resistents als antibiòtics com a conseqüència de l'ús indiscriminat dels mateixos, en situacions cada vegada més freqüents d'immunosupressió natural (Ex: envelliment i prematuritat) o induïda (Ex: quimio- o radioteràpia en càncer, administració de fàrmacs immunosupressors en malalties autoimmunitàries i en trasplantaments d'òrgans sòlids o hematopoètics), o de procediments quirúrgics invasius (Ex: implantació de pròtesis articulars o cirurgia intraabdominal). Els seus devastadors efectes són deguts a una reacció inflamatòria desproporcionada induïda pel sistema immune per combatre la infecció però que danya molts dels nostres òrgans vitals i finalment sumeix a l'individu en un estat d'immunosupressió severa.
És per tant una entitat complexa el diagnòstic i tractament de la qual ha de ser ràpid, ja que el temps és determinant per a la supervivència del pacient. El problema és que resulta difícil seleccionar la combinació d'antibiòtics més adequada en cada cas perquè no hi ha temps per a realitzar les proves diagnòstiques necessàries per identificar el patogen responsable. A més, encara que es pugui destruir l'agent infecciós, sovint les toxines alliberades per ell segueixen circulant i estimulant la resposta inflamatòria immune. L'ús de la molècula CD6, que proposa l'equip d'investigadors de l'IDIBAPS, en col·laboració amb l'empresa ImmunNovative Developments, s'ha mostrat eficaç en la prevenció i tractament de models animals de sèpsia monomicrobiana d'origen abdominal.
Per a l’estudi es va utilitzar una dosi única de CD6 procedent de cèl·lules del sistema immune humanes per tractar ratolins als quals s'havia inoculat una dosi letal de bacteris (multiresistents o no) o les seves toxines. Aquesta molècula, que s'uneix a parts molt conservades dels bacteris i per tant té un ampli espectre antibacterià, va evitar la sobreactivació de la resposta inflamatòria antiinfecciosa i va facilitar l'eliminació de bacteris i toxines, augmentant de forma significativa la supervivència dels animals. Per tant, es tractaria d’una teràpia no antibiòtica basada en una proteïna pròpia amb propietats antibacterianes i antiinflamatòries notables i que no tindria la immunogenicitat i la toxicitat (renal, hepàtica, etc) associada a alguns dels tractaments antibiòtics d'ampli espectre utilitzats en sèpsia.
La investigació seguirà avançant per analitzar l'efecte beneficiós de la proteïna en altres models d'infecció més complexos (poli-microbiana) i en administració combinada amb antibiòtics d'ús habitual en el tractament de la sèpsia. Igualment, un altre aspecte en què s'espera avançar és en la possible prevenció de l'estat d'immunosupressió en què queden els pacients que sobreviuen a la sèpsia fins i tot malgrat el tractament antibiòtic i que és responsable d'una elevada morbi/mortalitat en els mesos següents a la mateixa.
Referència de l’article: Martínez-Florensa M, Consuegra-Fernández M, Martínez VG, Cañadas O, Armiger-Borràs N, Bonet-Roselló L, Farrán A, Vila J, Casals C, Lozano F. Targeting of Key Pathogenic Factors From Gram-Positive Bacteria by the Soluble Ectodomain of the Scavenger-Like Lymphocyte Receptor CD6. J Infect Dis. 2013 Dec 19. [Epub ahead of print] Read the abstract