El Cayetano Marin viu a Murcia. Als 15 anys li van diagnosticar una malaltia renal crònica i als 18, va començar la diàlisi. “O em dialitzava o moria”, recorda ell. La solució era el trasplantament de ronyó i la seva mare podia ser la donant, però a Murcia en aquella època no es feien aquests trasplantaments. Aleshores va ser quan van venir a Barcelona, a l’hospital Clínic. “Durant vuit mesos ens vam estar fent les proves per saber si el ronyó era compatible. Un dia feia la diàlisi i al següent m'anaven fent les proves”, explica.
El primer trasplantament, que va fer l’equip del Dr. Josep M. Gil-Vernet, va durar 20 anys en els que el Cayetano va poder fer una vida normal amb una qualitat de la funció renal excel·lent. Passat aquest temps, el ronyó es va anar deteriorant progressivament fins que el va perdre i es va tornar a iniciar la diàlisi.
“A partir d’aquí se li fa un segon trasplantament l’any 2002 que va durar molt poc perquè va fer un rebuig crònic. Al cap de pocs mesos va haver de tornar a la diàlisi”, explica Josep M. Campistol, nefròleg del Clínic. “Al cap de poc temps es va fer el tercer trasplantament que també va durar poc, ja que va fer la mateixa complicació, el que coneixem com rebuig humoral degut a una sensibilització pel propi trasplantament” afegeix.
Així, Cayetano Marín va reiniciar la diàlisi i l’any 2006 es va fer el quart trasplantament. En aquesta ocasió va tornar a fer la mateixa complicació que en els dos anteriors, però gràcies als avenços en els tractaments, es va fer el que es coneix com a recanvi plasmàtic, junt amb l’administració d’immunoglobulines i rituximab, amb el que el ronyó en aquesta ocasió va durar 15 anys.
Eliminar el que danya el ronyó
L’afèresi és una tècnica que permet separar els components de la sang. La finalitat és l’extracció d’un component sanguini destinat a la transfusió o tractament d’algunes malalties que necessitin l’eliminació d’un component patològic de la sang.
El procediment consisteix a connectar per via venosa al pacient una màquina separadora de cèl·lules (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes) i plasma, mitjançant un equip de bosses i tubs de recol·lecció estèrils. La sang arriba al separador cel·lular, on se centrifuga i se selecciona el producte a recol·lectar, la resta de la sang és retornada al pacient o al donant.
El recanvi plasmàtic és un tractament extracorpori en el que es neteja la sang del pacient dels anticossos que estan danyant el ronyó.
“El recanvi plasmàtic permet frenar la lesió del ronyó. Es tracta d’un tractament temporal que d’inici s’administra a dies alterns , però després es va espaiant en el temps. Es complementa amb immunoglobulines i rituximab per frenar la producció dels anticossos per part dels limfòcits B i les cèl·lules plasmàtiques”, explica Miquel Lozano, cap de la Secció d’Hemoteràpia del Clínic.
“A mi m’ha funcionat molt bé”, explica el Cayetano. “A mesura que el ronyó va millorant, s’espaia la freqüència del recanvi plasmàtic i al final me la feia cada dos mesos, com a record”, afegeix.
El cinquè trasplantament, una situació excepcional
A partir de l’any 2020, el ronyó del Cayetano va començar a deteriorar-se. A finals de 2022 i gràcies a un programa Estatal per a pacients hiperimmunitzats, el programa PATHI (Pla Nacional d’Accés al trasplantament Renal per a Pacientes Hiperimmunitzats) va poder rebre el 5è ronyó.
Aquest programa, que es va posar en marxa el 2015 està destinat a pacients que tenen grans dificultats per ser trasplantats. Els pacients hiperimmunitzats són els que tenen una insuficiència renal crònica i desenvolupen una taxa molt elevada d’anticossos enfront el teixit aliè al seu organisme, ja sigui per un trasplantament previ, una transfusió de sang o un embaràs.
Quan la taxa d’anticossos és elevada, hi ha molt poques opcions de trobar un donant compatible i en la major part dels casos, la única solució és la diàlisi.
“Cada vegada més ens trobem en aquesta situació de persones que han passat per dos o tres trasplantaments, ja que els tractaments mèdics han millorat. Fer cinc trasplantaments és excepcional i es tracta d’una cirurgia més complexa i amb més risc de complicacions, ja que la zona on poses el nou ronyó ja ha estat manipulada amb anterioritat i la reacció inflamatòria i de fibrosi o cicatrització que es produeix, fa més difícil trobar els vasos sanguinis”, assenyala Mireia Musquera, uròloga del Clínic.
En aquest cas el ronyó tenia una compatibilitat molt elevada i funcionava molt bé, però al cap de cinc mesos van tornar a aparèixer els mateixos anticossos que havien lesionat els anteriors tres trasplantaments.
“Gràcies a l’aprenentatge de les anteriors ocasions hem tornat a iniciar el tractament de recanvi plasmàtic i ara hi ha una estabilització de la situació del ronyó que esperem que pugui mantenir durant molts anys amb una bona qualitat de vida i bona funció renal”, apunta el Dr. Campistol. “Estic en un programa d’alt risc de rebuig, però ara estic bé. Estic fent recanvis plasmàtics i els nivells de creatinina, que diuen com està el ronyó, estan estables”, explica el Cayetano.
“He passat cinc vegades per quiròfan per a un trasplantament, però això no m’ha canviat la vida. Intento fer vida normal, com quan feia diàlisi. Aleshores muntava en bicicleta i tinc una moto gran que segueixo portant. Si estàs en diàlisi, t'has d'acoblar a la diàlisi, perquè si tu et poses malament, tota la família està malament i no aconsegueixes res”, reflexiona el Cayetano. “Si estic una mica baix de moral, agafo la moto, em desfogo i torno. Això et dona vida. Quan estàs trasplantat, gaudeixes molt més, pots fer una vida molt més sana”, conclou.
