Els ponents han reflexionat sobre la història de la malaltia a Catalunya des de tres punts de vista: el dels professionals assistencials, el dels pacients i el dels mitjans de comunicació. El Dr. Montaner va impartir una conferència titulada El tractament antiretroviral com a arma per reduir l'epidèmia, en què va exposar com la prevenció de la infecció continua sent encara a dia d'avui un problema de primer ordre al món, inclosos els països occidentals. L'expresident de la Societat Internacional de la SIDA també va explicar com un diagnòstic i un tractament més precoços beneficiarien no només als pacients individuals, sinó a l'evolució de l'epidèmia, ja que significaria un fre molt important a la transmissió del virus.
Des de 1981, s'han declarat a Catalunya 16.641 casos d'infectats de SIDA, dels quals un 35,9% sobreviuen amb una qualitat de vida alta. Des de 1994, el nombre d'infeccions ha mantingut una tendència descendent, aconseguint en 2010 el mínim històric de 128, pels 1.548 que es van detectar en 1994. Es calcula que a Espanya existeixen unes 140.000 persones infectades amb el VIH, dels quals uns 30.000 estan a Catalunya.
Encara que els primers casos de SIDA van aparèixer en 1981, no va ser fins a cinc anys més tard quan es va convertir en una pandèmia global, amb milers de casos a tot el món. Entre 1986 i 1994, el creixement del nombre de casos va ser imparable, sobretot a Àfrica. El VIH, que a més estava associada a forts estigmes i prejudicis, va impulsar el major esforç de la història de la medicina en la prevenció i tractament d'una malaltia. En 1987 va aparèixer el primer fàrmac antirretroviral, i en 1996 s'aconseguia proporcionar als pacients una qualitat de vida normal, similar a altres malalties cròniques, la qual cosa va suposar el major avanç mèdic de la història en una pandèmia.