Això s'aconsegueix mitjançant una combinació de realitat virtual i sistemes de teleoperador. El visitant al lloc remot (la destinació) es representa allà com un robot físic. El transport ràpid a llocs distants, en el qual el viatger i la gent al lloc de destinació senten que comparteixen l'espai físic, té molts avantatges econòmics i pràctics. Es tracta d'un pas més enllà en tecnologies molt esteses com la videoconferència, que no ofereix als participants la sensació de compartir un espai i no permet dur a terme accions físiques en el lloc remot.
El projecte europeu BEAMING (www.beaming-eu.org) ha aconseguit els primers èxits, transportant a persones a llocs llunyans i permetent interactuar amb altres persones en el lloc de destinació. Per exemple, una científica de Barcelona va ser transportada digitalment a Londres per ser entrevistada allà per un periodista de la BBC. És només una de les múltiples aplicacions teòriques de la nova tecnologia. En el marc d'aquest projecte, també s'està desenvolupant un sistema d'assistència mèdica a distància per a pacients que poden ser transportats digitalment a l'hospital des de casa.
Per aconseguir-ho es va utilitzar una combinació de diverses tecnologies diferents:
- La realitat virtual col·loca a les persones en una realitat alternativa generada per computadora on l'usuari pot mirar, moure’s i dur a terme tasques a mida real i amb una percepció en 3D estèreo. Les persones generalment tenen la il·lusió de presència - que significa percebre l'espai generat per ordinador com si es tractés d'un espai real. Els participants humans estaven en un laboratori de realitat virtual en el laboratori event Lab del campus de Mundet de la Universitat de Barcelona. La rata es trobava a uns 12 quilòmetres de distància en un estabulari a Bellvitge.
- La tecnologia de seguiment s'utilitza per rastrejar els moviments de la rata en el seu espai, i les dades es van transmetre a través d'Internet als equips que executen la simulació de realitat virtual a Mundet. Aquesta informació de seguiment s'utilitza per controlar un personatge humà virtual (un avatar) que representa la rata. Per tant, cada vegada que la rata es movia el seu avatar també ho feia en una representació virtual de l'espai que ocupava la rata però ampliada a mida humana. Per tant, el participant humà comparteix l'espai virtual (una habitació amb unes fotos a les parets) amb un avatar humanoide.
- També es va utilitzar tecnologia de teleoperació juntament amb la de seguiment. Els moviments de l'ésser humà en la realitat virtual també es van processar, i aquestes dades de seguiment es van enviar als equips de Bellvitge que controlaven un petit robot que compartia espai amb la rata. Quan l'humà es movia en l'espai virtual el robot es movia en l'espai de la rata.
Els éssers humans van interactuar amb la rata en un petit experiment. Van haver d’aprendre a aconseguir que la rata-avatar s’apropés a algunes imatges específiques en els murs de l'espai creat per realitat virtual. Els usuaris no sabien res sobre la gelatina transportada pel robot, però en general van comprendre que les rates els seguirien. Així van aconseguir apartar-les del seu comportament normal (romandre a les cantonades i mantenir-se prop de les vores) i les van desplaçar de manera que l'usuari i l'avatar de la rata estiguessin sota la mateixa imatge en la paret virtual.
L'estudi va demostrar que el sistema funciona bé tècnicament i que pot existir una interessant interacció entre animals i éssers humans situats a distància i a diferents escales.