L'envelliment de la població fa que l'ingrés en les unitats de cures intensives (UCI) sigui cada vegada més freqüent. I en ocasions els metges o la família consideren l'edat com a un factor limitant per ingressar pacients en aquestes unitats. Un estudi realitzat pel Dr. Alfons López Soto i el Dr. Emilio Sacanella, de la Secció de Geriatria de l'Hospital Clínic de Barcelona; en col•laboració amb el Dr. Josep María Nicolás i el Dr. Pedro Castro, de l'Àrea de Vigilància Intensiva (AVI), pertanyent al servei de Medicina Interna del centre català, demostra que l'autonomia funcional (activitats bàsiques i instrumentals) i la qualitat de vida dels ancians prèvia a l'ingrés, són més importants que l'edat per identificar aquells pacients amb majors probabilitats de supervivència a un ingrés no electiu a la UCI.
En l'estudi han participat 230 pacients ancians, seleccionats de forma prospectiva, que abans de l'ingrés vivien en el seu domicili, tenien una vida independent i no presentaven alteracions cognitives. S'ha realitzat un seguiment durant la seva estada en l'hospital i fins a 18 mesos després de ser donats d'alta per tal de conèixer la incidència de mortalitat a curt i llarg termini. El treball conclou que fins i tot en aquests pacients “sans”, l'admissió no electiva a la UCI s'associa amb una elevada mortalitat acumulada a llarg termini, que ascendeix a un 55%. A curt termini la mortalitat es relaciona amb la gravetat de la malaltia aguda; no obstant això, a llarg termini els factors predictius més importants són l'autonomia funcional en activitats quotidianes - com la capacitat de cuinar, el maneig dels diners o l'ús del transport públic-, i la qualitat de vida basal, mentre que l'edat no sembla tenir un paper rellevant.
Identificar quins pacients ancians tenen les millors expectatives de supervivència amb bona qualitat de vida després d'un ingrés en la UCI és un repte de cara al futur. Més encara, quan l'envelliment de la població, entre d’altres factors, fa que, en un futur proper, l'ingrés d'ancians a la UCI sigui cada vegada més freqüent, mentre que la disponibilitat de recursos econòmics és limitada. En aquest sentit, els elements de valoració geriàtrica - funcions cognitiva, social i física, que engloba activitats bàsiques i instrumentals-, realitzats amb escales quantitatives, poden tenir un paper rellevant.
Un altre repte pendent són els aspectes ètics del tractament de les persones ancianes i com afrontar la Limitació d'Esforç Terapèutic (LET), que fa referència a retirar o no iniciar un tractament pel qual no es generen beneficis pel pacient. En el cas de persones majors de 65 anys, l'edat pot ser considerada com un factor rellevant per a limitar l'esforç terapèutic, però davant el dubte s'han d'oferir els recursos necessaris a un sector poblacional que va en augment. Els estudis observacionals, com el realitzat pels equips de Geriatria i de Cures Intensives de l'Hospital Clínic de Barcelona, tenen com a objectiu oferir eines que ajudin a millorar la qualitat de vida dels pacients ancians després d'ingressar a la UCI.