Habitualment, s'estudia cada càncer de forma individual, en aquest cas, s'analitzaran múltiples tipus de càncer que comparteixen la sobreexpressió d'aquest mateix biomarcador per comprovar si la immunoteràpia funciona amb independència de la localització del tumor. La immunoteràpia és l'activació de el propi sistema immunològic per fer front a el càncer. Així, no es dirigeix el tractament al tumor sinó al sistema immune de manera que la toxicitat és més baixa que els tractaments estàndards com la quimioteràpia.
El Dr. Aleix Prat, President de SOLTI, investigador principal d'ACROPOLI, Cap de Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Clínic de Barcelona i cap de el grup Genòmica translacional i teràpies dirigides a tumors sòlids de l’IDIBAPS, apunta: "aquest estudi permetrà la participació de pacients amb tumors menys freqüents per als quals no hi ha tanta investigació clínica ni tants tractaments aprovats. En aquest cas, comprovarem si utilitzant un biomarcador específic, un subgrup d'aquests pacients poden beneficiar-se de la immunoteràpia com ho fan altres tipus de càncer molt més habituals ".
Per la seva banda, el Dr. Josep Tabernero, director de l'VHIO, co-investigador principal d'ACROPOLI i Cap de Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, afegeix: "un dels objectius que perseguim amb aquest estudi basket és demostrar que el marcador basat en el gen PD-1 -utilitzant la detecció prèvia de l'ARN missatger- és més sensible per determinar la població de pacients que es beneficien del tractament que l'expressió de la proteïna PD-L1 detectada per immunohistoquímica, que és la que utilitzàvem fins ara".
Així, la transcendència de l'estudi orbita al voltant de tres grans eixos: identificar els pacients als quals un camp emergent com la immunoteràpia pot tenir un gran impacte; fer-ho mitjançant l'oncologia de precisió, és a dir, a través de biomarcadors que determinin a priori quins pacients poden beneficiar-se d'això i, finalment, la transversalitat, avançar cap a un tipus d'estudi on la localització del tumor no sigui l'objectiu principal.
La immunoteràpia és una estratègia terapèutica que porta anys en desenvolupament i l'evidència indica que és imprescindible conèixer l'estat d'activació immunològica dels tumors dels pacients per predir si la resposta a aquest tipus de teràpia serà significativa o no; és el que s'anomena "tumors freds" -amb baixa quantificació de PD1- comparats amb els "tumors calents" -en els quals trobem major quantitat de PD1-.
Liderat pel Dr. Aleix Prat i pel Dr. Josep Tabernero, en l'estudi participaran vuit hospitals més, fins a arribar als deu totals: la Fundació Institut Valencià d'Oncologia, l'Hospital Clínic Universitari de València, l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus de Tarragona, la Fundación Jiménez Díaz de Madrid, l'Hospital Universitario 12 de Octubre de Madrid, l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelona) i l'Institut Oncològic Barcelona (IOB) de l'Hospital Quirónsalud Barcelona i Complejo Asistencial Universitario de León.
L'estudi ACROPOLI, que durarà dos anys, pretén predir el benefici al tractament amb un fàrmac de la família dels inhibidors de PD1: spartalizumab. Als pacients que participaran se'ls quantificarà l'expressió de PD1 del seu tumor i es dividiran en dos grups: uns amb expressió alta, però també s'inclouran pacients amb una expressió baixa per demostrar en quins casos la immunoteràpia no funciona.
