En l’estudi guardonat els investigadors del Clínic-IDIBAPS van centrar-se en buscar una eina que els permetés predir quins pacients podien respondre als tractaments amb immunoteràpia i quins no. Aquest tipus de fàrmacs actuen sobre la proteïna PD1 o la seva complementària PDL1, amb el que els investigadors van raonar que era imprescindible que aquestes proteïnes estiguessin en el tumor per tal que el tractament fos eficaç.
En una primera fase de la investigació, van analitzar dades de més de 10.000 tumors de 34 tipus diferents obtinguts del consorci internacional Atles del Genoma del Càncer. Van observar que l'activació del gen PD1 en cada tipus de tumor es corresponia amb el percentatge d'eficàcia de la immunoteràpia: un 40% de melanomes, un 20% de tumors pulmó, un 5% de colorectals.
Posteriorment van analitzar dades de 117 pacients tractats amb l'Hospital Clínic. Aquells que tenien el gen PD1 actiu abans d'iniciar el tractament van ser els que van respondre als fàrmacs. La recerca liderada des del Clínic-IDIBAPS obre la porta a millorar el tractament de diferents tipus de càncer en els que fins ara no s’aplicava la immunoteràpia perquè es considerava que la probabilitat que funcionés era baixa.
Segona vegada que el Clínic-IDIBAPS guanya el premi Vanguardia de la Ciència
Aquesta és la segona vegada que investigadors del Clínic i l’IDIBAPS guanyen el Premi Vanguàrdia de la Ciència. El 2012, Elias Campo, director de l’IDIBAPS i director de recerca del Clínic, i Carlos López-Otín, de la Universidad de Oviedo, van guanyar el premi per desxifrar el genoma de la leucèmia.
En dues ocasions més, investigadors de l’IDIBAPS han estat finalistes d’aquest premi. Fa dos anys, Pere Santamaria, cap del grup Patogènia i tractament de l'autoimmunitat de l’IDIBAPS, va quedar en segon lloc a la VII edició dels guardons “Vanguardia de la Ciència” amb la seva recerca de noves teràpies en malalties autoimmunes.
A l’edició de l’any passat, un estudi codirigit per Marc Claret, cap del grup Control Neuronal del Metabolisme de l’IDIBAPS, va quedar en tercera posició. L'estudi impulsat per Marc Claret i Antonio Zozano, de l'IRB, es va publicar a Cell metabolism i identificava un grup de neurones que regulen la secreció d'insulina, el que revela una via de comunicació fins ara desconeguda entre el cervell i el pàncrees.
