Aquest tipus de porfiria és un error congènit del metabolisme degut a un deficiència del gen UROS el quart enzim de la via de sintesi del l’hem. La deficiència causa acumulació de porfirines i pot induir presentacions clíniques moderades amb només afectació cutània o molt greus amb anèmia hemolítica i severes mutilacions al rostre i extremitats. Els investigadors de l’IDIBAPS i Hospital Clínic van voler aprofundir en les causes que fan que diferents pacients amb la malaltia de Gunther tot i presentar una mateixa mutació al gen UROS puguin presentar quadres clínics tant diferents.
En analitzar 4 pacients amb el mateix genotip van descobrir que el pacient amb el fenotip més greu, presentava a més a més de mutacions en el gen UROS una mutació adicional i nova al gen ALAS-2. Aquest gen és el primer de la via de síntesi de l’hem en el teixits eritropoiètics. Fins ara les mutacions ALAS-2 se sabia estaven vinculades a malalties com l’anèmia sideroblàstica congènita. Tanmateix en aquesta ocasió la mutació trobada indueix un guany de funció enzimàtica. D’aquesta manera la combinació de la deficiència UROS combinada amb un increment de funció ALAS-2 pot portar a un increment de l’acumulació de porfirines i en consequència a l’agravament del fenotip clínic. Els investigadors conclouen que el gen ALAS-2 actuaria com a modulador de la gravetat clínica de la porfíria eritropoiètica congènita, malaltia considerada monogènica.
En l’article publicat a Blood hi participen altres investigadors de l’IDIBAPS – Hospital Clínic, com la Dra. Celia Badenas o la Dra. Carmen Herrero i col·laboradors internacionals de França (Hôpital Louis Mourier; Université Paris Diderot; Université de Bordeaux; i Université de Versailles-Saint Quentin en Yvelines) i dels Estats Units (University of South Florida). La revista destaca el treball en una editorial on crida a la comunitat mèdica a parar especial atenció a les possibles interaccions amb d’altres gens de les malalties poc freqüents considerades monogèniques.