Psicòlegs i neuròlegs dediquen grans esforços a l’estudi de la Memòria de Treball. Pel que fa a la retenció d’informació, diferenciem la memòria a llarg termini, que és la que es veu afectada en malalties com l’Alzheimer, i la memòria a curt termini o Memòria de Treball, que ens permet prendre decisions immediates o estructurar un discurs. Aquesta memòria més efímera es veu afectada en malalties com l’esquizofrènia o la depressió, tot i que no s’ha establert una relació de causa efecte. Persones amb una major capacitat de Memòria de Treball obtenen puntuacions més altes en tests d’intel·ligència, i per això se sospita que pot estar íntimament relacionada amb la capacitat cognitiva de les persones.
Un treball IDIBAPS demostra, gràcies a models computacionals de neurobiologia de sistemes i probes de Ressonància Magnètica Funcional, que hi ha dues parts de l’escorça cerebral amb rols ben diferenciats implicades en aquest tipus de memòria. Els resultats de l’estudi es publiquen demà a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS), en un article encapçalat pel Dr. Albert Compte, de l’equip Neurociència de Sistemes de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), i amb Fredrik Edin com a primer signant. Es tracta d'un treball de col·laboració amb dos altres laboratoris de l‘Institut Karolinska d'Estocolm, liderats pels Profs. Torkel Klingberg i Jesper Tegnér.
Gràcies a complexos algoritmes informàtics es pot simular una xarxa virtual on interactuen gran nombre de neurones. Aquests models poden simular el funcionament d’estructures del nostre cervell. Segons el model informàtic publicat a PNAS, quan és necessari augmentar la Memòria de Treball el còrtex prefrontal reforça l’activació del parietal, on s’emmagatzema momentàniament la informació. Un estímul breu que arriba a parietal genera una activació reverberant que manté una subpoblació activa, mentre interaccions inhibitòries amb neurones més allunyades (inhibició lateral) impedeixen l'activació de tota la xarxa. Aquesta inhibició lateral és també responsable de la limitació en la capacitat mnemònica de la xarxa parietal. El reforç que exerceix l’escorça prefrontal sobre l’activació de la parietal n’impedeix la inhibició, millorant puntualment la Memòria de Treball.
Per comprovar aquesta hipòtesi, 25 individus sans van completar senzills tests de memòria visual dins d'un aparell de Ressonància Magnètica Funcional. Les diferències en la seva capacitat per superar els exercicis estaven relacionades amb la intensitat de l’activació de l’escorça prefrontal, i amb la seva interconnexió amb l'escorça parietal. Els investigadors IDIBAPS confirmen així la hipòtesi formulada a partir del model informàtic. Com més s’activa l’escorça prefrontal més capacitat té la parietal per retenir la informació visual a curt termini, un indicador de la capacitat de la Memòria de Treball.
Aquest estudi explica molts resultats dispersos que s’havien obtingut els darrers anys en estudis de psicologia i neuroimatge de la Memòria de Treball. Es tracta d’una visió innovadora dels mecanismes neurobiològics del control cognitiu que obre noves línies d’investigació. Caldran treballs amb una orientació clínica per determinar si l’estímul de l’escorça prefrontal, o el seu entrenament mitjançant exercicis de memòria i jocs, pot tenir efecte sobre malalties en les que la Memòria de Treball està alterada, com la depressió o l’esquizofrènia.