L’equip d’aquest programa -integrat per uròlegs, nefròlegs, coordinadors de trasplantaments, anestesistes i personal d’infermeria dels dos centres- intenta evitar la diàlisi o, si no és possible perquè el nadó és extremadament petit per rebre directament el transplantament, intenta reduir al màxim el període que el pacient la rep per tal d’evitar els efectes negatius que pot tenir en la vida i salut del nen.
La insuficiència renal pot causar un retard en el creixement de l’infant, en el seu desenvolupament psicomotor i intel·lectual i el fa més propens a patir malalties cardiovasculars en la vida adulta. La substitució directa del ronyó malalt per un de sà permet, en canvi, la normalització completa de la funció renal amb el que s’eviten tots aquests perills i l’infant porta una vida totalment normal amb l’única excepció que ha de prendre de per vida medicació immunosupresora i seguir controls rutinaris.
Des del desembre de 2001, els professionals de Sant Joan de Déu i el Clínic han efectuat 54 trasplantaments de ronyó a infants. En un 18% d’aquests nens -10 casos, el trasplantament presentava una especial complexitat tècnica perquè es tractava d’infants de menys d’11 quilos de pes, sis d’ells amb vuit quilos, el que representa una dificultat extrema. En aquests casos la cirurgia requereix de molta precisió perquè els cirurgians han de connectar els vasos sanguinis del ronyó que es trasplanta –de dos o tres mil·límetres de diàmetre- als de l’infant per tal que l’òrgan rebi rec sanguini i mantingui les seves funcions.
L’edat d’aquests infants de menys d’11 quilos de pes quan van ser sotmesos al trasplantament va ser de 2 anys de mitjana i va oscil·lar entre un any i mig que tenia el pacient trasplantat més petit i tres anys i mig que tenia el més gran. El 90% havia nascut amb la malaltia renal i va haver de rebre diàlisi peritoneal fins que van guanyar prou pres per poder rebre el trasplantament.
Els professionals del programa aposten per fer, sempre que sigui possible, transplantaments de ronyó provinents de donants vius perquè presenten importants avantatges: garanteix una major qualitat de l’òrgan, redueix les probabilitats de rebuig i els resultats del trasplantament són millors a curt i llarg termini. Dels 54 infants trasplantats en els darrers onze anys al programa de l’Agrupació Sanitària Clínic-Sant Joan de Déu, el 20% han rebut un òrgan de donant viu. En tots els casos el ronyó ha estat donat per la mare o el pare.