El limfoma és un tipus de càncer hematològic que es produeix quan un tipus de glòbuls blancs (limfòcits) comencen a créixer de manera descontrolada i s’acumulen en els ganglis limfàtics. Per tant, el limfoma no és una sola patologia, sinó un grup de malalties diferents, amb diferent comportament clínic i tractament.
Els glòbuls blancs o leucòcits són cèl·lules de la sang que produeix la medul·la òssia i que ajuden a defensar l’organisme contra les infeccions. Quan aquests glòbuls blancs es divideixen de forma anormal o creixen sense control, apareixen les leucèmies i els limfomes.
Actualment, els limfomes suposen el 4% de tots els nous casos de càncer a Espanya. Continua sent una malaltia poc freqüent en comparació amb els càncers més habituals. No obstant això, existeixen molts interrogants al voltant del limfoma i, sobretot, del seu tractament. Aquestes són vuit coses que no sabies sobre el limfoma:
- Quina diferència hi ha entre una leucèmia i un limfoma?
Els limfomes són tumors malignes originats en els ganglis limfàtics o en altres teixits limfoides. Es manifesten amb un engrandiment dels ganglis limfàtics del coll, les aixelles, els engonals, el tòrax o l’abdomen. Les leucèmies, en canvi, s’originen a la medul·la òssia i poden manifestar-se a través d’alteracions a la sang. Tot i que, a la vegada, els limfomes poden també afectar la medul·la òssia i la sang. La gravetat d’una leucèmia no és major que la d’un limfoma, ni viceversa; sinó que això dependrà del tipus concret de cadascun.
- Amb les noves teràpies disponibles, es poden tractar leucèmies limfoides o limfomes que abans no tenien tractament?
Moltes malalties hematològiques continuen sent cròniques o incurables tot i les noves eines de tractament que existeixen. Per exemple, el limfoma fol·licular o la leucèmia limfocítica crònica (LLC) tenen tractaments que són efectius per a controlar el creixement tumoral, però no per a erradicar la malaltia. Molts pacients amb aquestes malalties poden igualment viure molts anys, alguns fins i tot sense rebre cap tractament. Per tant, tot i que disposem de nous tractaments per a aquestes malalties, els criteris per començar alguns d’ells continuen sent els mateixos.
- S’ha suggerit que s’hauria de reduir el consum de sucre o, fins i tot, dejunar per evitar que les cèl·lules del càncer s’alimentin. És cert?
Qualsevol dieta sana i equilibrada ha de contenir una proporció controlada de sucres, greixos i sal. L’afirmació que el sucre alimenta les cèl·lules del limfoma no té cap base científica. A més, moltes cèl·lules del nostre cos, com les cerebrals, depenen completament dels hidrats de carboni per funcionar, de manera que una dieta sense hidrats de carboni no és recomanable ni sostenible a llarg termini en pacients amb malalties de la sang.
Per altra banda, alguns règims de dejú han mostrat, de manera preliminar, beneficis a la població general. No obstant això, la manca d’estudis en pacients amb limfoma i la fragilitat d’algunes d’aquestes persones no permeten recomanar el dejuni.
- Quins nous tractaments hi ha disponibles per al limfoma?
En els últims anys, hi ha hagut una explosió en les opcions terapèutiques per al càncer en general, i per al limfoma en particular. S’ha reduït l’ús de quimioteràpia i s’ha substituït per tractaments molt més específics. Per exemple, la leucèmia limfocítica crònica, que comparteix moltes característiques amb el limfoma, es tracta amb fàrmacs dirigits específicament contra la cèl·lula tumoral, com els anticossos anti-CD20, els inhibidors de BTK i els inhibidors de BCL2. En els limfomes s’utilitzen altres molècules amb acció dirigida, com la lenalidomida, el tazemetostat o la immunoteràpia.
- Quin paper juga la immunoteràpia en el tractament del limfoma?
La immunoteràpia es basa a modificar cèl·lules del sistema immunitari per fer front al tumor. Existeixen molt tipus d’immunoteràpia segons el seu funcionament:
Anticossos monoclonals: ataquen una proteïna de la superfície de la cèl·lula del limfoma.
Inhibidors de molècules de checkpoint immune: desencadenen mecanismes naturals de control immunològic.
Anticossos biespecífics: s’uneixen a la cèl·lula tumoral i a una cèl·lula del sistema immune, facilitant així el reconeixement i destrucció de la cèl·lula tumoral.
Teràpia CAR-T: es modifiquen genèticament les cèl·lules immunitàries del pacient perquè es dirigeixin contra una proteïna de la superfície de les cèl·lules del limfoma o la leucèmia.
Trasplantament de medul·la òssia: es fan servir cèl·lules immunitàries d’un donant perquè combatin les cèl·lules tumorals del receptor.
- El fet que la immunoteràpia no sigui quimioteràpia significa que no té efectes secundaris?
La immunoteràpia també pot causar efectes secundaris. No produeix els efectes adversos que típicament s’associen amb la quimioteràpia, com nàusees o caiguda del cabell. No obstant això, pot causar altres, com reaccions a la infusió, pèrdua de sensibilitat, diarrees, infeccions, febre, etc. Alguna d’aquestes reaccions pot, fins i tot, posar en risc la vida del pacient.
- Si existeix la immunoteràpia, per què continuem utilitzant la quimioteràpia?
Hi ha una gran proporció de pacients que aconsegueixen molt bones respostes o, fins i tot, la curació amb quimioteràpia. A més, la gran experiència d’ús de la quimioteràpia fa que ex coneguin els seus efectes adversos i se sàpiguen manegar millor. Finalment, donat que les immunoteràpies són molts més noves, suposen una càrrega econòmica molt més gran per al sistema públic de salut.
- Quin paper té el trasplantament de medul·la òssia en la LLC i en el limfoma?
En els limfomes en què està aprovada la teràpia CAR-T, el trasplantament de medul·la òssia es reservaria per a pacients que han presentat múltiples recaigudes després del tractament amb immunoteràpia. En altres limfomes per als quals la immunoteràpia està menys desenvolupada, el trasplantament de medul·la és una bona opció que s’ha de considerar, sobretot per pacients joves i amb bon estat físic.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Pablo Mozas, Servei d’Hematologia de l’hospital Clínic Barcelona i àrea d’investigació d’Oncologia i Hematologia de l’IDIBAPS. ( + )
Dra. Laura Magnano, Servei d’Hematologia de l’hospital Clínic Barcelona i àrea d’investigació d’Oncologia i Hematologia de l’IDIBAPS. ( + )
