Esteatohepatitis i trasplantament de fetge

Problema

El trasplantament de fetge és l’únic tractament viable per a les persones que pateixen una malaltia hepàtica terminal i per a alguns tumors de fetge. 

L’èxit de la intervenció depèn, a curt termini, de tenir un bon substitut d'empelt per trasplantar. I a llarg termini, de ser capaços de prevenir el rebuig que podria causar l’al·loempelt. De totes maneres, el que cal reduir sempre és el risc de tenir una malaltia crònica, a causa de l’ús de medicaments immunosupressors.

Aproximació

La recerca del grup se centra a optimitzar els òrgans que poden ser viables per a un trasplantament mitjançant tècniques d’obtenció i preservació, així com millorar la qualitat de vida i la supervivència dels pacients trasplantats.

Per aconseguir-ho, l’equip treballa amb diverses línies de recerca bàsica/experimental, models traslacionals o preclínics i investigació clínica. Es tracta d’un grup multidisciplinari format per cirurgians, hepatòlegs, anestesiòlegs, immunòlegs i biòlegs amb un objectiu comú: millorar el coneixement científic i, sobretot, la vida dels pacients que atén.

Impacte

Ser un grup de recerca multidisciplinari aporta una visió global que permet avançar en la recerca sobre el trasplantament de fetge.

Així, l’equip ha fet contribucions destacades en la solució per preservar els empelts tan bon punt s’obtenen i en el desenvolupament de formes avançades de perfusió hepàtica in situ i ex situ, fet que permet traplantar trasplantar amb garanties fetges subòptims amb la màxima seguretat, com els de donants que han patit una aturada cardíaca.

El grup també ha establert quins són els pacients amb tolerància operativa; és a dir, els que no necessiten immunosupressió, i ha definit uns marcadors d’immunosupressió que ajuden a personalitzar el tractament immunosupressor. Una altra línia de recerca ha permès identificar quins són els factors de risc cardiovascular que tenen un impacte en l’evolució dels trasplantaments de fetge, cosa que fa necessària la personalització dels fàrmacs immunosupressors.

En relació amb l’hemostàsia i la coagulació, el grup ha definit alguns factors de risc que provoquen episodis trombòtics venosos als pacients que han sofert un trasplantament hepàtic. D’aquesta manera es facilita el maneig de les complicacions que puguin aparèixer.

Els desordres biliars són la causa principal de malaltia en les persones trasplantades de fetge. El grup s’ha centrat a optimitzar el diagnòstic i el tractament d’aquestes complicacions, que afecten directament la qualitat de vida dels pacients. Així s’han pogut refinar els protocols per oferir als pacients l’estratègia que més els escau.