Genètica molecular de limfomes pediàtrics

Problema

Hi ha evidències que els limfomes pediàtrics i els adults presenten diferències clíniques i biològiques, però a la pràctica clínica només s’utilitzen marcadors moleculars de pacients adults (bàsicament perquè hi ha pocs estudis de limfoma no-Hodgkin en nens).

A més, als pacients pediàtrics amb limfoma no-Hodgkin se’ls tracta segons un límit d’edat estricte (fins als 18 anys), en lloc de tenir en compte la complexitat biològica de cada tumor.

Aproximació

El grup treballa en l’estudi de perfils genètics i moleculars dels diversos subtipus de limfoma no-Hodgkin en població pediàtrica i en joves adults mitjançant tècniques d’alta resolució. Aquests estudis proporcionen més informació sobre la base biològica de cada subtipus de limfoma no-Hodgkin i permeten identificar biomarcadors útils per al diagnòstic i tractament dels pacients.

Les troballes que en deriven faciliten l’estratificació del pacient en grups de risc segons la resposta de l’organisme a les diverses teràpies, fet que obre un camí en la recerca d’estratègies terapèutiques noves dirigides cap a dianes concretes.

Impacte

El grup ha identificat alteracions genètiques implicades en el desenvolupament de diversos limfomes pediàtrics. Algunes ja s’havien descrit com a dianes importants en tumors d’adults, però altres poden ser específiques dels limfomes infantils.

Així, es posa de manifest com d’important és un enfocament integrador a l’hora d’entendre el limfoma no-Hodgkin pediàtric. Aquestes troballes enceten el camí per desenvolupar teràpies específiques que beneficiïn els pacients amb limfoma, sobretot els que recauen, molts incurables.