Donació en vida

A Catalunya, la majoria dels trasplantaments són de donant cadàver, però en determinades circumstàncies es pot obtenir un òrgan (un ronyó) o una part d'un òrgan regenerable (part del fetge) d'un donant viu, sempre que aquest fet no posi en risc la seva vida.

Es pot trasplantar un ronyó provinent d'un donant viu, emparentat o amb un vincle emocional. En aquest cas, el 49% dels casos la donació i el trasplantament es realitzen entre parelles sentimentals, el 25% dels casos entre germans, el 25% dels casos entre pares i fills i un 1% dels casos entre persones relacionades d'una altra manera.

La donació de sang és necessària perquè els hospitals i clíniques garanteixin una medicina de qualitat. La major part de les intervencions quirúrgiques, trasplantaments d'òrgans o tractaments oncològics que es fan cada dia necessiten la transfusió de components sanguinis.

Les persones sanes que en vida donen un òrgan a una persona malalta s'enfronten a la manca d'un reconeixement oficial de baixa per incapacitat temporal. La legislació laboral espanyola no preveu la seva cobertura laboral de moment, encara que existeix un projecte de reial decret que està a punt de ser aprovat.