Urodinàmia

L'examen consisteix en mesurar la pressió de l'esfínter uretral i de l'interior de la bufeta durant la fase d'ompliment i buidament vesical, mitjançant la col·locació d'uns catèters de petit calibre a través de la uretra i l’anus. Després de la prova, es realitza una exploració ginecològica.

La pressió registrada es tradueix en forma de gràfiques. La seva interpretació permet valorar el funcionament de la bufeta i l'esfínter uretral i detectar possibles alteracions. És possible que durant la prova aparegui alguna pèrdua d’orina. No s’ha de preocupar ni avergonyir, ja que l’objectiu de la prova és conèixer la causa d’aquesta pèrdua d’orina. La urodinàmia es demana en dones amb incontinència d’orina o altres alteracions miccionals (per exemple, que orinar sigui dificultós). També en dones amb prolapse d’òrgans pelvians, per veure com funciona la bufeta i la uretra. 

Aquesta prova es realitza de forma ambulatòria. No es precisa cap tipus d'anestèsia per a la seva realització.

Acostuma a durar entre 45 y 60 minuts. 

Es recomana el dia de la prova portar roba còmoda perquè s'ha de treure de cintura en avall.

Entre una hora i hora i mitja abans de la prova, cal beure 2-3 gots d’aigua per tenir ganes d’orinar quan es comenci l’estudi.  
 
S'ha de procurar haver defecat la nit abans o el matí de la prova. Si no ho s'ha fet, es poden utilitzar supositoris de glicerina o altres laxants similars. 
 
No cal venir en dejú. No s’aconsella realitzar-la durant la menstruació. 
 
S'han de portar tots els documents mèdics relacionats amb el problema d’orina o de prolapse, així com un full amb els noms dels medicaments que es prenen actualment.

Aquesta prova diagnòstica no es pot realitzar en cas de: 

• Infecció urinària activa. 
• Alguns casos d'inflamació, infecció vaginal i anal actives. 
• Presència de sang a l'orina (hematuria) no identificada. 
• Menstruació. 

La urodinamia es una prova diagnòstica realitzada per un equip format per professionals mèdics i d'infermeria. 

Per realitzar un estudi urodinàmic, cal utilitzar sondes vesicals i altres sondes, que poden ser lleugerament molestes. No obstant, normalment es toleren molt bé. 
 
Després de la prova, algunes pacients refereixen molèsties a la bufeta de forma transitòria. És possible presentar sensació de coïssor, sagnat escàs i/o tenir necessitat d'orinar sovint. És normal i aquests símptomes solen desaparèixer a les poques hores. 
 
En algunes ocasions, pot aparèixer una infecció d’orina posterior a la prova. Normalment, s'indica un antibiòtic per prevenir que això succeeixi.