La vida després del Trasplantament Cardíac

L'alimentació s'ha d'individualitzar en cada cas perquè depèn de si la persona té una malaltia de base com la diabetis o la hipertensió arterial. En general, ha de ser tan equilibrada com sigui possible, accentuadament mediterrània i rica en fibra. S’aconsella moderació en el menjar perquè es pot agafar pes de forma ràpida per l’acció dels corticoides i per la recuperació de la salut. I l’obesitat en aquest aspecte pot arribar a ser un problema seriós. 

Alguns consells sobre l’alimentació són els següents:

Es poden mantenir relacions sexuals després de l’alta hospitalària. Tot i que s’aconsella el següent:

• Al principi és recomanable adoptar postures còmodes que requereixin menys esforç físic.
• Evitar tenir relacions sexuals després de menjar.
• En el cas de notar algun efecte secundari de la medicació pel que fa a la sexualitat, cal comentar-ho amb l’equip de trasplantament, però no deixar de prendre’s les pastilles.
• És aconsellable mantenir la màxima higiene i utilitzar preservatius durant els primers mesos per evitar infeccions venèries. Una bona lubricació prevé les irritacions i les infeccions. Les dones han de saber que la majoria dels preservatius estan lubricats amb pols de silicona, però pot ser que la lubricació no sigui suficient i produeixi irritació vaginal. En aquest sentit, és recomanable cobrir els preservatius amb lubricants fets a base d’aigua (amb silicona o glicerina) que es poden trobar en qualsevol farmàcia, en botigues especialitzades o en sex-shops (si els adquireix en aquestes botigues cal observar-ne la data de caducitat i la d’homologació). És important utilitzar només lubricants fets a base d’aigua, ja que qualsevol altre mena de lubricant pot danyar el preservatiu.
• Totes les dones que han rebut un trasplantament de cor han de seguir un control ginecològic rutinari de forma anual.

Abans, durant i després d’un procés de trasplantament es passa per moltes vicissituds de salut i molts processos d’acceptació que poden crear estats de desànim o de depressió. Es poden tenir moments d’eufòria durant els que és indiferent cuidar-se i, per tant, es menja tot allò que no convé i es mantenen uns hàbits no saludables,o sentir-se trist sense cap motiu aparent. És possible que s’estigui irritable amb un mateix o amb les persones del voltant.  

En aquest cas, és recomanable prendre-s’ho amb calma i demanar ajuda si es necessita. Cal intentar reprendre una vida tan normal com sigui possible i viure el trasplantament com un parèntesi o com una etapa d’una vida que continua amb l’ajut del cor trasplantat. La primera és competència de l’equip mèdic; els psicoterapeutes poden ajudar amb la segona; la tercera depèn de la voluntat i de l’actitud positiva davant les reaccions adverses. 

S’ha d’intentar orientar-se cap a aquest pensament: "tinc ganes de viure, de treballar, de fer esport,...". S’ha de saber que algunes medicacions que es prenen (prednisona) produeixen, com a efectes secundaris, canvis d’humor i de l’estat d’ànim, sobretot, si la medicació se suspèn de manera sobtada.

L’alta laboral la dona el metge especialista i l’atorga el metge de capçalera. S’aconsella que les persones que puguin desenvolupar una activitat laboral ho facin, si el càrrec no suposa un esforç físic important. No hi ha un temps fix de convalescència posttrasplantament. S’orienta segons cada cas. Normalment al cap de sis mesos es pot estar preparat físicament i psicològica per reprendre l’activitat laboral habitual. Tot i que al principi no cal exigir-se el mateix rendiment que es tenia abans. S’han d’evitar els excessos i descansar quan calgui.

La conducció es pot reprendre de sis a vuit setmanes després del trasplantament, en funció de la recuperació, complicacions i medicaments. Els reflexos i el judici poden estar afectats a causa d’una hospitalització perllongada o per alguns medicaments. El millor és parlar aquest assumpte amb l’equip mèdic abans de tornar a conduir. 

És una bona idea practicar la conducció en un lloc obert i poc transitat com a mesura de precaució. Les primeres vegades, pot ser útil tenir un altre conductor amb llicència al cotxe. 

Es pot viatjar quan s’estigui en condicions. S’han d’evitar determinades zones on hi ha més possibilitat d’adquirir infeccions i anar només a llocs on hi hagi una atenció sanitària adequada. Però abans de prendre una decisió cal consultar-la amb l’equip de trasplantament, que indicarà si s’ha de prendre una medicació preventiva per a les malalties existents en aquella zona.

Al moment de viatjar cal tenir en compte l’horari de la medicació immunosupressora, perquè poden haver-hi modificacions si es canvia de país. 

Els pacients trasplantats tenen un risc més elevat de desenvolupar càncer de pell. Aquest risc és 65 vegades major que en les persones no trasplantades. Està relacionat amb el l’edat del pacient, el moment del trasplantament i la medicació immunosupressora.

Els factors de risc addicionals són els següents:

• Pell clara o que es crema amb facilitat. 

• Pèl-roig o ros.

• Ulls blaus, verds o color avellana.

• Història familiar de càncer de pell o anteriors.

• Història de gran exposició al sol.

Els pacients trasplantats sempre han d'utilitzar una pantalla solar amb un factor de protecció solar (SPF) 30 per protegir la pell. A més, és important fer servir ulleres de sol, un barret ample i roba protectora, així com evitar o limitar les activitats a l’aire lliure durant en el temps què els raigs de sol són més forts.

No es recomana utilitzar les cabines de bronzejat.

S’ha d’evitar el contacte amb animals durant els primers mesos. Després no hi ha inconvenient, tot i que és millor no tenir-hi contacte directe. Han d’estar amb el calendari de vacunació al dia, nets i amb controls veterinaris anuals. Es desaconsella tenir gats, hàmsters, tortugues, micos, ocells i altres aus exòtiques. Es poden tenir peixos, però no se’ls ha de tocar ni netejar l’aquari.

Alguns consells:

• Abans i després d’estar en contacte amb un gos, cal rentar-se bé les mans.

• Cal evitar el contacte amb els fluids de l’animal com les femtes, vòmits, saliva o orina.

• No deixar-se llepar.

• Cal mantenir el lloc on estigui i on dormi ben net.

• Evitar que dormi a l’habitació.

• En cas de mossegada, cal rentar-se ràpidament la ferida amb aigua freda, posar-s’hi iode i contactar amb l’equip mèdic. 

Com que la pell és més sensible als traumatismes pels efectes de la medicació, s’han d’evitar activitats que la puguin lesionar. Per aquest motiu, si es té jardí s’han d’utilitzar guants i pantalons llargs. Durant els sis primers mesos és millor no encarregar-se de les plantes. No tocar la terra, ja que pot transmetre infeccions per fongs.