Mamografia

La mamografia pot ser digital o tridimensional, 3D (tomosíntesi).

La mamografia digital es diferencia de la convencional per substituir la pel·lícula de raigs X per una imatge electrònica del pit que es pot guardar a l'ordinador. Actualment, la majoria dels aparells de mamografia són digitals i tenen l'avantatge que es poden obtenir millors radiografies i amb dosis de radiació més baixes.

La tomosíntesi s’utilitza per prendre imatges tridimensionals del pit, és a dir, dona lloc a una representació de la mama en tres dimensions i per tant, és més realista.  Aquesta última tècnica té l’avantatge de poder veure millor si hi ha lesions i la seva extensió, volum i ubicació.

Els sistemes de detecció assistida per ordinador (DAC, per les seves sigles en castellà) utilitzen una imatge mamogràfica digitalitzada que es pot obtenir tant d’una mamografia convencional de pel·lícula com d’una digital. Amb els DAC el programa informàtic pot buscar i remarcar les àrees de densitat irregular, masses o calcificacions que puguin indicar presència de càncer.

En les mamografies s’utilitzen raigs X que poden traspassar el pit i obtenir imatges. Aquestes imatges es poden registrar en format digital o en pel·lícula. Les diferents parts de la mama surten més clares o més fosques segons la densitat que tinguin. Tot i que la dosi de radiació és molt petita, es recomana fer-les només quan sigui necessari.

Les mamografies són útils per a la detecció precoç del càncer de mama, estudiar les lesions de nova aparició i pel diagnòstic de les malalties mamàries.

De forma habitual, la mamografia convencional es realitza dempeus. Un professional sanitari  col·loca la mama en la unitat de mamografia –una safata– i es comprimeix amb una superfície plana. Aquesta compressió és útil ja que permet veure els teixits de forma més clara, és a dir, la mama adopta una forma adequada perquè la màquina pugui prendre les millors imatges.

No cal cap preparació especial. Cal treure's tots els objectes metàl·lics (per exemple, joies, pírcings o altres ornaments) i no posar-se cremes corporals, desodorants ni pólvores de talc en les aixelles o en els pits ja que poden interferir en la qualitat de la imatge.

Si durant la prova es nota alguna molèstia cal comentar-ho al professional sanitari.

És important guardar les exploracions anteriors, si se n'han realitzat, per poder fer comparacions. A més a més, cal informar al metge sobre qualsevol cirurgia que s’hagi realitzat amb anterioritat, l’ús d’hormones i els antecedents familiars o personals de càncer de mama.

Es recomana fer la mamografia una setmana després de la menstruació ja que es donen casos en els que els pits poden estar més sensibles durant el període.

Cal avisar al professional sanitari en les següents situacions:

• Embaràs. Cal confirmar l'embaràs i valorar si es considera adequada l’exploració.
• Lactància. Si es dona el pit, s'ha de valorar si es considera idònia la prova.
• Operació recent o cop.  En el cas d'haver estat operada o haver rebut un cop important al pit amb anterioritat.
• Pròtesi de pit. Cal adaptar la tècnica.
• Menor de 35 anys. No es recomana aquesta prova ja que el teixit de la mama és molt dens i no es pot explorar bé. En aquests casos, s'acostuma a iniciar l'estudi amb una ecografia.

Els professionals sanitaris s’encarreguen de guiar i assessorar al pacient durant tota la prova.

Un professional sanitari especialitzat en radiologia i amb formació específica en diagnòstic de la mama.

No s’experimenta res. De vegades, a causa de la compressió, pot ser que es noti una petita molèstia que dura molt poc. Si a mesura que augmenta la compressió es nota dolor, cal comentar-ho amb el professional sanitari.