L’ecografia ginecològica és una prova diagnòstica on es visualitzen els òrgans de la pelvis (úter o matriu, ovaris, bufeta i recte o porció final del budell gruixut), mitjançant una sonda ecogràfica que es col·loca a l’interior de la vagina (intravaginal).
La sonda intravaginal permet explorar els genitals interns de forma molt acurada, ja que s’hi apropa molt. A més a més, de manera intravaginal s’obté una molt millor resolució que amb una sonda abdominal (com les que es col·loquen sobre la panxa utilitzades durant l’embaràs).
Una ecografia fa servir ultrasons per a aconseguir una imatge, no emet cap mena de radiació. Per tant, es poden realitzar tantes ecografies com sigui necessari sense cap efecte negatiu per a la pacient.
D’altra banda, és una prova dinàmica: es realitza i s’interpreta en temps real. Permet observar el moviment dels òrgans i veure la relació entre ells (si estan adherits o no, per exemple), així com identificar zones doloroses.
Quan és necessari fer-se una ecografia ginecològica?
Una ecografia ginecològica es fa quan hi ha sospita de tenir una malaltia visible a nivells dels òrgans genitals interns (úter o matriu, trompes de Fal·lopi o ovaris).
Per exemple, si una dona té un sagnat menstrual molt abundant, una ecografia ginecològica permetrà descartar la presència de pòlips o miomes (tumoracions benignes a l’úter), o bé sospitar d’una tumoració maligna uterina.
Davant un dolor abdominal sobre el pubis o als dos laterals, amb una ecografia es pot identificar si hi ha presència de tumoracions ovàriques (tant benignes com malignes).
Si les menstruacions són molt doloroses, aquesta prova permetrà veure si això és provocat per malalties com l’endometriosi.
Si les menstruacions són irregulars o molt espaiades, l’ecografia ajuda a diagnosticar la causa (alteracions hormonals o bé un ovari envellit de forma prematura).
Els dispositius intrauterins (DIU) també són visibles i l’ecografia serveix per comprovar la seva localització.
Algunes malalties ginecològiques també afecten la bufeta urinària, uretra o la paret del budell, i també es poden identificar. L’ecografia permet avaluar també, per exemple, com està col·locada una malla sota la uretra per a tractar la incontinència urinària, o algunes característiques anatòmiques de dones amb un prolapse (descens) dels òrgans per la vagina.
De vegades les realitzem per a descartar patologia en dones sense símptomes de malaltia, però amb risc de patir-la, com a cribratge. Per exemple, en dones que tenen alguna alteració genètica que augmenta el risc de patir algun càncer d’úter o ovaris.
Com cal preparar-se?
Normalment, l’ecografia ginecològica no necessita cap mena de preparació. Per a avaluar l’úter amb una sonda abdominal, sí que és necessari tenir la bufeta plena d’orina per a facilitar la seva identificació; però per via vaginal, la bufeta és preferible que estigui buida.
En alguns casos, quan interessa explorar amb detall les parets de la part baixa del budell gruixut, el recte, es demana fer la prova amb una senzilla preparació intestinal: una dieta baixa en fibra i una lavativa el dia abans de l’ecografia. Se sol·licita només en algunes pacients i sempre es proporciona informació detallada prèvia a la prova.
Altres vegades, s’introdueix algun tipus de substància per l’úter per a visualitzar el recorregut de les trompes. En aquests casos s’indica prendre un antibiòtic algun dia abans o després de la prova, de manera preventiva per a evitar possibles infeccions.
Com es fa?
La pacient es despulla de cintura cap avall, com quan es fa una revisió ginecològica. La posició en què es col·loca la pacient és: estirada cap amunt amb les cames separades, col·locades en un suport especial de la llitera. Per a major intimitat, la cintura està coberta amb una tovallola o bata.
A continuació, el professional sanitari, habitualment el ginecòleg, introdueix la sonda per via vaginal. La sonda és un instrument allargat i estret (mesura menys uns 2 cm de diàmetre), que emet ultrasons i està connectada a l’aparell d’ecografia. La sonda s’introdueix a la vagina amb una funda de làtex protectora (similar a un preservatiu), i coberta d’un gel que serveix de lubricant i de conductor de les ones d'ultrasò, per obtenir una imatge de qualitat. En aquest moment, apareixen els òrgans de la pelvis a la pantalla, i el professional va mobilitzant la sonda per a identificar-los, avaluar-los i mesurar-los.
S'entén per ecografia ginecològica, una ecografia de genitals interns valorats des de la vagina. Si no es pot realitzar per la vagina, s'obté una imatge molt similar per via transrectal. La imatge dels genitals que s'obté amb una sonda abdominal té molta menys resolució.
En alguns casos, durant una ecografia vaginal també és possible realitzar biòpsies o puncions de diferents estructures. Es col·loca un dispositiu a la sonda que permet l’entrada d’una agulla, d’aquesta manera en introduir la sonda ecogràfica a la vagina, serveix de guia per a punxar/injectar alguna substància a l'úter, ovaris, o als espais entre úter i bufeta o recte.
Un cop finalitzada la prova, la pacient es pot tornar a vestir, el professional sanitari interpreta la prova, i sol fer l’informe en aquell moment.
On es realitza?
Les ecografies ginecològiques es duen a terme a consultes de ginecologia, on disposen de les lliteres amb els suports per a poder col·locar a les dones en la posició adequada.
Moltes consultes d’atenció ginecològica disposen d’ecògrafs per a fer una avaluació completa. Existeixen també consultes ecogràfiques especialitzades, en les quals personal més expert en aquesta prova avalua pacients amb sospita d’alguna patologia concreta.
Qui realitza la prova?
A diferència d’altres proves radiològiques, els ginecòlegs i ginecòlogues són els que fan les ecografies ginecològiques. També interpreten la prova i fan els informes.
L’aprenentatge d’aquesta tècnica és un aspecte clau durant la formació d’un ginecòleg.
Quant dura?
En general, la prova no dura més de 5 minuts. En casos amb patologia complexa, pot allargar-se durant 10 o màxim 15 minuts.
Si s’ha d’introduir algun tipus de contrast, o realitzar alguna biòpsia o punció, la prova es pot demorar per a la preparació d’aquests procediments.
Quines sensacions tindré durant la prova?
Normalment, l’ecografia ginecològica no és una prova dolorosa.
En el primer contacte de la sonda vaginal als llavis vulvars, la pacient té una sensació de fred a causa del gel que es posa sobre la sonda. Durant la introducció de la sonda a la vagina, la pacient pot notar una mica de pressió fins que l’instrument passa més enllà de l’entrada a la vagina (depenent de l’amplada de la vagina de cada dona). Un cop la sonda està col·locada a l’interior de la vagina, si es fan moviments suaus per a explorar els diferents òrgans pelvians, normalment no resulta dolorós.
La pressió sobre els dos ovaris per a avaluar-los en detall pot ser molesta.
En el cas de dones amb dolor durant la penetració en les relacions sexuals, o bé en dones que tenen tumoracions a l’ovari o a l’úter, o infeccions a la pelvis, l’exploració d’aquestes estructures sí que pot ser dolorosa o molesta. Normalment, es fa de forma suau i el més ràpid possible.
En contra del que se sol pensar, l’ecografia transrectal no és gens dolorosa, ja que la sonda vaginal és fina i el canal anal s’hi adapta amb facilitat.
Quines són les possibles complicacions?
En general, l’ecografia ginecològica és una prova pràcticament innòcua, ja que els ultrasons que emet l’aparell d’ecografia a les freqüències utilitzades i durant el breu temps d’exposició no produeixen cap efecte nociu sobre l’organisme.
La introducció de la sonda en vagines molt estretes pot provocar alguna petita laceració a l’entrada de la vagina; el contacte de la sonda sobre tumoracions del coll de l’úter pot provocar sagnats; i l’exploració dels òrgans pelvians en dones amb dolor pelvià previ, pot intensificar el dolor de forma momentània.
La transmissió d’infeccions amb la prova, tenint en compte les condicions d’esterilització de sondes i cobertura amb fundes de làtex, és pràcticament inexistent.
Si l’ecografia es realitza per a guiar puncions, introduir o injectar substàncies, les complicacions serien les pròpies d’aquests procediments (sagnats, infeccions). De la mateixa manera, aquestes complicacions són molt infreqüents i improbables.
Informació documentada per:
Publicat: 25 gener de 2022
Actualitzat: 25 gener de 2022
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.