Cirurgia de Revascularització Coronària (Bypass)

Com es realitza?

La intervenció consisteix en realitzar un pont (bypass) per saltar l'obstrucció de l'artèria coronària i millorar el flux sanguini. Per a això, s'utilitzen artèries de tòrax o venes de la cama.

És el tractament més invasiu per a l'arterioesclerosi coronària, però alhora el que millor resultat presenta a llarg termini.

Per què es recomana?

Les artèries coronàries poden obstruir-se de forma parcial o completa per l'acumulació de dipòsits de colesterol i greixos, denominats plaques. Aquest procés es denomina arterioesclerosi i pot provocar que el cor no rebi suficient oxigen i nutrients.

Aquesta situació pot portar a un deteriorament progressiu del múscul cardíac i causar l'aparició de malalties com angina de pit o, fins i tot, un infart de miocardi. Amb la cirurgia de revascularització coronària es pot millorar la funció cardíaca i reduir el risc de mortalitat associat a la malaltia coronària.

En general, la cirurgia de bypass coronari és una opció si el pacient presenta:

• Malaltia coronària de més d'un vas (multivas). Això fa que arribi poc flux de sang al múscul cardíac, fins i tot durant un exercici lleuger o en repòs. De vegades, l'angioplàstia i la col·locació d’stent ajuden, però, en alguns tipus d'obstruccions, la cirurgia de bypass coronari pot ser la millor opció.
• Malaltia coronària de més d'un vas amb disfunció del ventricle esquerre.
• Afectació de l'artèria coronària principal esquerra (tronc comú). Aquesta artèria proveeix la major part de sang al ventricle esquerre.
• Tenir una obstrucció de l'artèria per la qual l'angioplàstia no és apropiada. L’angioplàstia és una intervenció que consisteix a dilatar una artèria o vena closa per restaurar el flux sanguini, la majoria de les vegades s'implanta també un stent.
• Tenir una angioplàstia o col·locació d’stent anterior que no ha tingut èxit, o ha tingut una col·locació d’stent, però l'artèria s'ha estret de nou (reestenosis).
• Situacions d'emergència. Com seria un infart agut de miocardi (IAM), en cas que el pacient no respongui a altres tractaments.

Com cal preparar-se?

Abans de la intervenció cal fer diverses proves prequirúrgiques: radiografies de tòrax, anàlisi de sang, electrocardiograma i cateterisme coronari.

La majoria de les persones ingressen a l'hospital un dia abans o el matí abans de la cirurgia. També es pot realitzar revascularització coronària en situacions d'emergència.

El pacient que se sotmet a aquesta intervenció no ha de menjar ni beure durant les sis o vuit hores prèvies a la cirurgia.

El professional que realitza la intervenció explica al pacient el que passarà abans, durant i després del procediment, i qualsevol dolor que pugui sentir. En aquest moment, es pot resoldre qualsevol tipus de dubtes sobre la intervenció.

Puc prendre la meva medicació?

El professional que realitza la intervenció dona instruccions específiques per a cada pacient sobre qualsevol restricció d'activitat, canvis en l'estil de vida i en la medicació que es requereixin. Per exemple, pot ser que recomani canviar la dieta, deixar de fumar o prendre alguns medicaments abans de la cirurgia. El tractament dependrà de les condicions de les artèries coronàries del pacient.

Què passa durant la prova?

Aquesta intervenció requereix anestèsia general. La majoria de les cirurgies de bypass coronari es realitzen a través d'una incisió al tòrax, per mitjà de l'estèrnum.

Per fer el bypass es pot realitzar una sutura o un empelt de l'artèria mamària interna o vena safena a l'artèria coronària malalta i s'utilitzen un o més vasos sanguinis segons el cas.

Si hi ha més d'una artèria obstruïda, s'utilitzen més empelts, això s'anomena doble, triple o quàdruple bypass aòrtic coronari. El nombre depèn de la ubicació i la gravetat de les artèries malaltes de el cor.

A més, la cirurgia pot fer-se de dues maneres:

• Amb bomba. Bomba de circulació extracorpòrea o cirurgia convencional, que realitza el bombeig de sang en lloc del cor.
• Sense bomba. Si no s'utilitza una màquina de circulació extracorpòrea, s'anomena cirurgia a cor bategant. Aquest procediment es realitza amb un equip especial per estabilitzar el cor.

Hi ha altres tècniques que el cirurgià pot utilitzar com la cirurgia mínimament invasiva. En aquest procediment, es realitza la derivació coronària a través d'una incisió més petita al tòrax, sovint amb l'ús d'un robot i d'imatges de vídeo que ajuden a visualitzar amb exactitud la zona durant la intervenció.

A l'acabar la cirurgia es realitza el tancament de tòrax.

Quant dura?

La cirurgia de revascularització coronària generalment dura entre tres i quatre hores i requereix anestèsia general.

Què passa després de la cirurgia de revascularització coronària?

Després de la cirurgia, els pacients es traslladen a la Unitat de Cures Intensives (UCI) i, un parell de dies després, quant estan estabilitzats, són traslladats a planta. L'alta hospitalària es realitza als 7 -10 dies després de la cirurgia aproximadament. La recuperació pot durar de sis a vuit setmanes, però en alguns casos es pot trigar fins a tres mesos en recuperar-se de forma completa.

Després de la cirurgia de revascularització, els símptomes, com dolor al pit i dificultat per respirar, generalment desapareixen o milloren.

Malgrat un bon resultat quirúrgic, els canvis en l'estil de vida són una part fonamental del tractament després de la cirurgia. Es recomana evitar aixecar objectes pesats, així com fer activitats que requereixin esforç físic fins que el professional de la salut ho indiqui.

Els medicaments que se solen prescriure després de la revascularització solen estar enfocats a reduir el colesterol a la sang, reduir el risc de desenvolupar coàguls i ajudar a la funció del cor.

Quines són les possibles complicacions?

La cirurgia de revascularització coronària pot tenir complicacions durant i després del procediment:

• Sagnat.
• Trastorns del ritme cardíac (arrítmies).
• Infeccions de la ferida quirúrgica.
• Alteracions de la consciència (generalment són transitòries).
• Alteracions renals.
• Accident cerebrovascular.
• Infart agut de miocardi.
• Mort.

El risc d'aquestes intervencions és baix, encara que depèn de la condició de salut del pacient abans de la cirurgia.

El risc de complicacions és més gran si l'operació es realitza com una emergència o si el pacient té altres afeccions mèdiques com malaltia pulmonar, malaltia renal, diabetis o arteriopatia perifèrica.