Broncoscòpia

La broncoscòpia consisteix en la introducció d´un dispositiu en forma de tub (broncoscopi) per la boca o el nas, que es dirigeix per la laringe, la tràquea i els bronquis. Aquest tub porta en la punta una llum i una càmera i les imatges es poden visualitzar en un monitor.

La broncoscòpia flexible diagnòstica o terapèutica és un procediment àmpliament difós en la pràctica diària en gran part de centres hospitalaris. Normalment té com a objectius principals examinar la via aèria i obtenir mostres. Altres indicacions poden ser l’extracció de taps de moc o restes de sang. En algunes ocasions, pot ser útil per extreure cossos estranys.

Previ a l'inici del procediment el pacient és informat sobre la prova i ha de signar un consentiment informat. Generalment, es col·loca una via perifèrica de petit calibre per administrar medicació sedant endovenosa. Després s'administra anestèsia per la boca o les foses nasals, generalment amb un esprai, i s’introdueix el broncoscopi. Posteriorment es fa servir anestèsia local líquida a les zones de pas (laringe, tràquea i bronquis). Es fa una revisió i es procedeix a la presa de mostres a criteri del professional.

El procediment, en general, dura menys de 30 minuts, però el pacient ha de quedar-se en observació fins que desapareixen els efectes de la sedació. 

Per fer la prova s’han de seguir les recomanacions del professional sanitari. Cal informar sobre les al·lèrgies i la medicació habitual (en especial anticoagulants, antidiabètics i antihipertensius) per valorar la necessitat de mantenir-la o no el dia de la prova. El procediment es fa en dejú de sòlids i líquids de sis hores i els pacients fumadors no poden fumar el dia de la prova. Degut a l’administració de sedants, s’ha d’anar acompanyat.

El procediment el realitza un equip qualificat que normalment està format per un pneumòleg especialitzat en tècniques endoscòpiques i dues infermeres. En algunes ocasions pot intervenir un anestesiòleg.

Durant el procediment es pot tenir tos i la sensació de falta d’aire, principalment en el moment de la introducció del broncoscopi a la tràquea, que milloren amb l’anestèsia local que es fa servir. Durant la prova no se sent dolor.

Encara que l’elecció de la tècnica i la realització siguin correctes, poden presentar-se complicacions menors com ronquera, tos, febre o expectoració de petites quantitats de sang. Les complicacions greus com l’hemorràgia, les arrítmies o el pneumotòrax (entrada d’aire al tòrax fora del pulmó) són poc freqüents i poden requerir tractament mèdic o quirúrgic. A més, alguns pacients poden presentar reaccions als fàrmacs sedants o descompensacions de les seves malalties cardíaques o pulmonars. L’hospital està perfectament equipat amb recursos humans i materials per diagnosticar i tractar totes les complicacions que poden aparèixer durant el procediment.