Broncoprovocació amb metacolina

La metacolina quan s'inhala produeix un estrenyiment de les vies respiratòries, de manera que permet avaluar si el pacient perd parcialment el calibre bronquial. Aquest fenomen de pèrdua del calibre bronquial, també anomenat broncoconstricció, s'avalua mitjançant espirometria.

Es realitza una espirometria inicial per conèixer els valors de funció pulmonar basals. La prova consisteix en inhalar un fàrmac (metacolina) a diferents concentracions. S'inicia amb una dosi baixa de metacolina i es realitza una espirometria per verificar el grau d'obstrucció bronquial. Si el bronqui no s'obstrueix de manera significativa (disminució del volum espirat d'almenys 20% respecte a la inicial) s'augmenta la concentració del fàrmac de forma progressiva fins a finalitzar la bateria de dosi protocol·litzada. Si en finalitzar la prova no es detecten disminucions significatives dels volums pulmonars, es considera que la prova és negativa. Per contra, si en alguna de les dosis de metacolina el pacient presenta una disminució significativa del volum espirat (broncoconstricció) la prova conclou i es considera que és positiva. Un cop finalitzada la prova s'administra salbutamol inhalat per revertir la broncoconstricció induïda per l'estudi.

Per realitzar la prova el pacient no s'ha d'administrar el tractament amb inhaladors perquè incidiria en l'efecte de la metacolina.

La prova la realitza personal d'infermeria, tècnics o fisioterapeutes familiaritzats amb la prova i formats prèviament.

El pneumòleg s'encarrega dels resultats de la prova i de realitzar l'informe corresponent.

Es pot tenir tos i sensació molt lleu de falta d'aire. Durant la prova s'està acompanyat durant tot el procés pel personal sanitari.